29 d’abr. 2015

La UE expedienta l'Estat per no avaluar l'impacte ambiental de la MAT Sentmenat-Santa Coloma de Gramenet

Exigeix que es compleixin les directives europees i es garanteixi que la línia "no planteja riscos per al medi ambient"

Les obres de Red Eléctrica Española davant del cementiri
de Santa Coloma de Gramenet. / GUILLEM TRIUS
Ara.Cat 29/04/2015

La Comissió Europea ha anunciat aquest dijous un expedient contra Espanya per no haver avaluat l'impacte ambiental d'una línia elèctrica a l'àrea metropolitana de Barcelona, en el tram situat entre les localitats de Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet, malgrat que el projecte representa un "considerable augment de la tensió".

Brussel·les ha enviat un dictamen motivat, segona fase d'un procediment de infracció, en el qual exigeix a les autoritats espanyoles responsables que compleixin la directiva de la UE sobre avaluació d'impacte ambiental i garanteixin que la línia elèctrica en qüestió "no planteja riscos per al medi ambient".

"El projecte de línia elèctrica travessa una de les zones més densament poblades d'Espanya, i pot tenir un impacte considerable en el medi ambient, de manera que la Comissió demana a Espanya que estableixi la necessitat d'una avaluació mediambiental", ha dit l'Executiu comunitari en un comunicat.

El dictamen motivat remès aquest dimecres segueix a una primera carta d'emplaçament que es va enviar el 14 de juliol de 2014, perquè la resposta no ha satisfet a Brussel·les. Espanya té ara dos mesos per actuar. En cas contrari, l'Executiu comunitari podria portar el cas davant el Tribunal de Justícia de la UE.




-.-   

22 d’abr. 2015

Festa pel Territori (25 d’abril de 2015 a la Selva del Camp)



Festa pel Territori.
25 d’abril de 2015 a la Selva del Camp

Ponències

Les ponències es duran a terme al Mas d’Iglesies, situat al bell mig de l’Hort Iglesies, el punt central de la Festa pel Territori.

Horari de les ponències:

10:00 h: Presentació de la jornada, a càrrec d’un representant de l’Ajuntament de La Selva del Camp i Andreu Escolà, president GEPEC-EdC, en representació de Xarxa – Sud, amb presència de representants de la resta d’entitats i plataformes de la xarxa

BLOC 1: Sabem què respirem?

10:30-11:20 h
Contaminació Atmosfèrica (Neus Roig, Plataforma Cel Net)
Contaminació Wi-Fi i 4G (Alejandro Mir)

BLOC 2: Recuperem l’aigua i l’energia

11:30-13:00h
Per què vaig deixar de ser pescador (Xavier Veciana, ex-pescador del Serrallo)
Plataforma Aigua és Vida (Quim Pérez)
Plataforma en Defensa de l’Ebre ( Susana/Manolo)
Cas Castor (Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia)

13:10-14:00h
Ponència a càrrec de Sergi Saladié
Taula Rodona amb: Ecologistes en Acció (Eloi Nolla) + Xarxa Sobirania Energètica

BLOC 3: Quin model turístic ens convé?

17:00-17:50 h
Ponència a càrrec de Jaume Salvat
Taula Rodona amb: Aturem BCN World (Joan Pons) + Prioritat (Joan Vaqué)

BLOC 4: Cap a un nou model de gestió del territori

18:00 – 19-30h
Ponència a càrrec de Josep Oliveres
Taula Rodona amb representants de DEFENTERRA + DELTERPA + Alveolus + GEPEC-EdC + Unió de Pagesos La Selva


Actes lúdics i concerts de dia
Lloc: Parc de l’Hort d’Iglésies (La Selva del Camp)

Horari:
  • 10:30 Batucada
  • 11:30 Coral Veus de la Terra
  • 12:30 Motis&Chamorro Trio (Jazz)
  • 13:30 Fito Luri (Cantautor)
  • 16:00 Cercavila de gegants
  • 16:30 Castellers de la URV
  • 17:00 Olla Barrejada ( Havaneres)
  • 18:00 Gerard Sesé ( Cantaautor)
  • 19:00 Scola Cantorum ( No posseu “Escola”)
  • 19:30 Colla Infantil de Diables de La Selva del Camp
  • 21:15 Sortida dels Diables i Timbalers de La Selva del Camp, acompanyats pels Timbalers d’Alforja fins al pavelló.


Concert de nit
Lloc: Poliesportiu de la Selva del Camp
A partir de les 22h:
  • CREEPY GENTLEMAN
  • OH WELL
  • JULIO LOBOS
  • AMADEU CASAS
  • LA BANDA DEL YUYU
  • IVORY
  • SELVATEK

(entrada gratuïta)
-.-

Entitats organitzadores

Xarxa Sud d’entitats i plataformes en defensa del territori de les comarques del sud de Catalunya:
  • Alveolus
  • Aturem Bcn World
  • DEFENTERRA
  • DELTERPA
  • GEPEC-EdC GEVEN
  • La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat
  • Plataforma Cel Net
  • Plataforma de l’Aleixar
  • Plataforma del Camp, en defensa de la terra i del territori
  • Plataforma Martí Verd
  • Plataforma No a la MAT Almoster
  • Plataforma del Priorat
  • Plataforma Salvem la Platja Llarga


Les entitats que col·laboren a la Festa del Territori són les següents:
  • Batucada Engrescats de Tarragona
  • Ca Rosset –  fruits autèntics i autòctons
  • Celler Burgos Porta (Poboleda)
  • Cellers de Scala Dei (Escaladei)
  • Club Excursionista Arítjol
  • Col·lectiu 25 d’Abril de La Selva del Camp
  • Colla Castellera Els Pataquers de la URV
  • Colla Gegantera Pirates de l’Ebre: Grallers del territori, de Móra d’Ebre
  • Colla Gegantera de La Selva del Camp
  • Cooperativa El Brot
  • Cooperativa de La Selva del Camp (Cooselva)
  • Cooperativa L’Avellanera (Infrusec)
  • Coral Veus de la Terra
  • Coral Scola Cantorum
  • Diables de La Selva del Camp
  • Enginyers Sense Fronteres
  • Ecologistes en Acció
  • Grallers del Ball de Diables de La Selva del Camp
  • Horticultura Germans Crusells
  • Justícia i Pau de La Selva del Camp
  • La Conreria d’Scala Dei
  • LaReus, cultural i solidària per la pau
  • Nano Galderic de La Selva del Camp (Patró dels pagesos catalans)
  • Plataforma Aigua es Vida
  • Plataforma en Defensa de l’Ebre
  • Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia
  • Slow Food Priorat
  • Som lo que Sembrem
  • Xarxa de Sobirania Energètica
  • Prioritat
  • Unió Corporativa Alimentària
  • Vermuts Miró


Els músics que col·laboren a la Festa del Territori són els següents:
  • Fito Luri (Cantautor)
  • Gerard Sesé (Cantautor)
  • Greepy Gentleman
  • Ivory
  • Julio Lobos/Oh Well/ Amadeu Casas
  • La Banda del Yuyu
  • Motis&Chamorro trio
  • Olla Barrejada
  • Selvatek


Les persones que col·laboren a la Festa del Territori són les seguents:
  • Josep Oliveras (Catedràtic d’Anàlisis Geogràfic Regional i professor del Departament de Geografia de la URV)
  • Agustí Perelló (vi natural, el Molar)
  • Sergi Saladié (gèograf i professor associat a la URV)
  • Jaume Salvat (professor Dep Geografia URV, investigador Unitat Transferència i Desenvolupament Parc Científic i Tecnològic Turisme i Oci de Catalunya)
  • Xavier Veciana (ex-pescador del Serrallo)

Amb el suport de l’Ajuntament de La Selva del Camp.

Més informació:

https://festapelterritori.wordpress.com
http://noalamatdelcamp.blogspot.com.es/2015/04/festa-pel-territori-25-dabril-de-2015.html
http://gepec.cat/show_events.php?id=392

-.-

20 d’abr. 2015

Hisenda detecta comissions en l’autorització de parcs eòlics

· L'Agència Tributària denúncia una trama de 110 milions a Castella i Lleó
· Càrrecs regionals i constructors afins van agilitar tràmits després dels pagaments

Parc Eòlic Serra del Tallat a Vallbona de les Monges. / Hermínia Sirvent
  
Fernando Garea / Rafael Méndez ElPaís 20/04/2015

L’Agència Tributària ha denunciat a la Fiscalia Anticorrupció el presumpte pagament de comissions per facilitar la instal·lació de parcs eòlics a Castella i Lleó. Un informe de 94 folis elaborat per la inspecció de l’Agència Tributària i datat del 30 de desembre passat, al qual ha tingut accés aquest diari, conclou “l'existència organitzada d'un conjunt de persones i societats amb repartiment de funcions i mantinguda al llarg del temps” que van cobrar de les elèctriques almenys 110 milions d'euros per agilitar la tramitació de parcs eòlics en aquesta comunitat.

Hisenda inclou en aquesta organització “autoritats públiques de Castella i Lleó”, “les empreses elèctriques que anaven a fer la instal·lació i explotació dels parcs”, “els intermediaris promotors dels parcs eòlics que van obtenir les autoritzacions administratives precises” i “les societats propietat dels empresaris locals que, sense motius econòmics vàlids, van rebre les transferències de fons o d'accions per import superior a 110 milions d'euros”.

L'informe detalla set operacions en què les elèctriques van acabar pagant a empresaris locals o alts càrrecs aquestes quantitats directament o mitjançant la transmissió d'accions en societats creades per a l'explotació dels parcs i sense que es produís cap contraprestació o actuació concreta.

La conclusió és que les elèctriques van transferir les accions de les societat creades de tal manera que “es multiplica per centenars de vegades, fins i tot milers, el capital inicialment aportat, sense que en la majoria dels casos hagin arribat a instal·lar-se els aerogeneradors per a la producció d'energia”.

L’Agència Tributària ha detectat que entre els beneficiaris hi ha persones que llavors ocupaven càrrecs de responsabilitat en la Conselleria d’Economia de Castella i Lleó, la que autoritzava els parcs.

Un és el llavors viceconseller Rafael Delgado Núñez, el que signava les autoritzacions administratives “en virtut d'acords d'avocació específics”. Aquest diari ha intentat sense èxit localitzar-lo. Com molts dels citats, sí que va declarar davant la inspecció. Allà va afirmar que el procés en aquesta comunitat havia estat “altament eficaç”, perquè amb prou feines hi havia recursos davant els tribunals i que valoraven que “les empreses sol·licitants tinguessin interès regional”, sempre segons l'informe.

No obstant això, el principal assenyalat pel document és Alberto Esgueva, que va ser fins al 2006 conseller delegat d’Excal, empresa pública de la Junta dedicada a fomentar exportacions. El seu grup empresarial és un dels més beneficiats per les operacions. Des del mes de setembre passat resideix a Polònia, on dirigeix una empresa immobiliària. No ha volgut parlar per a aquest diari malgrat les reiterades peticions a la seva secretària.

El responsable de la Conselleria d’Economia és Tomás Villanueva, que està en el càrrec des del 2003 i és considerat la mà dreta del president autonòmic, Juan Vicente Herrera (PP). El seu nom s'esmenta en l'informe per assenyalar que Delgado Núñez “va exercir una funció molt important en dues conselleries de la Junta de Castella i Lleó (Economia i Educació), la titularitat de la qual va correspondre al conseller Tomás Villanueva, de manera que quan el conseller canviava de conselleria també ho feia Rafael [Delgado], ja fos com a viceconseller o secretari general”.

Un portaveu de la conselleria va assenyalar que desconeixen tot el que diu l'informe, que pel que saben les autoritzacions es van donar correctament i que si va haver-hi transferències entre empreses això no els consta. El conseller no va voler fer declaracions.

L'inspector documenta una gran quantitat de pagaments que tenen una resposta immediata en concessions administratives o decisions de la Junta per engegar els parcs eòlics. En algun dels casos, els pagaments desbloquejaven decisions que estaven pendents des de feia més de sis anys. En d’altres, al final de la transmissió de les accions li segueix la signatura de Rafael Delgado, només dos dies després de l'autorització administrativa que estava parada des de fa tres anys.

El “sistema” de funcionament era que les elèctriques que volien instal·lar parcs eòlics formaven empreses mixtes amb càrrecs de la conselleria o empresaris locals “relacionats amb el poder autonòmic”.

Ho feien malgrat que eren les mateixes elèctriques les que “presenten el projecte, l'estudi d'impacte ambiental i actuen com a promotores del parc eòlic, ja que són les que fan els estudis de mesurament del vent [...] i els que fan la totalitat dels tràmits administratius per a l'obtenció dels permisos, llicències i autoritzacions sense cap participació dels empresaris de Castella i Lleó”.

En associar-se amb un empresari local o un alt càrrec autonòmic, agilitaven els tràmits. Una vegada aconseguida l'autorització per instal·lar el parc, les elèctriques recompraven les accions al soci local per un preu que multiplicava el capital que aquests havien desemborsat.

“Els fets descrits semblen indicar que perquè pogués avançar la tramitació administrativa i perquè fos atorgada l'autorització dels parcs eòlics calia dur a terme una aparent associació teledirigida amb algun dels grans grups econòmics de la comunitat, propietat de persones que havien exercit llocs de rellevància en societats participades per organismes públics integrats en la Conselleria d’Economia i Hisenda de la Junta de Castella i Lleó (com el cas d’Alberto Esgueva Gutiérrez), que bé havien exercit càrrecs de rellevància o bé tenien importants relacions econòmiques amb les diferents conselleries de la Junta (com el Grup Collosa i el Grup Parqueolid)”, assenyala l'inspector d’Hisenda.
 -
La investigació d’Hisenda afecta 35 parcs eòlics aprovats entre el 2004 i el 2007. No obstant això, hi ha pagaments posteriors i arriben fins al 2009, a mesura que els aerogeneradors es van posar en marxa.

Una de les empreses de renovables que més va pagar per la instal·lació de parcs eòlics és Preneal, una societat dirigida per l'expresident de Visa a Espanya i exsecretari d’Estat amb la UCD, Eduardo Merigó. Davant Hisenda, aquest “va manifestar en reiterades ocasions que la seva societat se sentia víctima del sistema”. Merigó no ha respost a les múltiples trucades d'aquest diari.

Preneal va pagar sis milions a San Cayetano Wind, empresa de l'alt càrrec Rafael Esgueva, i ho va fer “sense cap obligació ni contraprestació”. També va abonar set milions a Cronos Global (propietat al 50% d’Esgueva). El desembre del 2014, un representant de Preneal va declarar davant Hisenda que aquesta firma era la que havia fet tots els treballs, que “no necessitava en absolut la prestació de serveis de cap altra societat” i que Cronos Global “no va col·laborar en cap moment en l'obtenció d'autoritzacions administratives” “ni va fer ni va presentar els projectes d'instal·lació de parcs eòlics”. Aquests parcs segueixen avui sense estar aprovats, però Cronos Global sí que va rebre set milions d'euros després d'haver-ne posat 1,5 milions.

En aquests anys, Cronos Global va tenir un “important moviment de divises impropi del final d'una fase alta del cicle econòmic i de l'inici de la recessió. No cal dir res més que una societat que podria catalogar-se de petita, tenia unes sortides de divises per import de 100 milions d'euros (amb destinació a Polònia i en una quantitat inferior, als Estats Units) i unes entrades de 38 milions”.

L'altre 50% de Cronos Global pertany a Luis María García Clerigó i la seva família. Clerigó és president de Parqueolid, una constructora de Valladolid. Clerigó va afirmar a aquest diari que fa set anys va tenir un ictus i que no recorda res d'allò. Parqueolid ja està tancada. Aquesta empresa, segons Hisenda, va rebre de la Conselleria d’Economia 50 milions per un edifici en què reordenava les seves seus. Hisenda ja va remetre a la Fiscalia aquesta operació. Per això, un jutjat de Valladolid investiga els comptes personals de Rafael Delgado, número dos d’Economia durant vuit anys i imputat en aquest cas.

Preneal a més va pagar 10,48 milions al Grup Collosa, una important constructora de Valladolid, que havia col·locat 51.000 euros. “L'inspector no ha trobat cap prova, si més no indicis, que entre les dues societats hi hagués una prestació de serveis a càrrec d’Inverduero”. Un portaveu de Collosa va assenyalar que “l'empresa no té constància de l'existència d'aquest informe i prefereix no opinar fins a saber què diu”.

No és només Preneal la que va pagar. Una de les filials de Collosa, Inverduero, va signar el 2005 amb Endesa un acord per desenvolupar parcs eòlics. Van fundar Prodener I per construir un parc eòlic a Burgos. L'empresa local va posar-hi 15.000 euros, i dos anys i 26 dies després Endesa va recomprar les accions per 2,485 milions. Un portaveu d’Endesa assenyala que han revisat el contracte i que no veuen res d'anòmal. Explica que per problemes de finançament d’Inverduero va decidir vendre per no bloquejar el projecte i que ho va fer per 2,5 milions quan estava taxat en 4,2. “Actualment, es mantenen amb Inverduero dos projectes eòlics més, a través d’Enel Green Power. Un és anterior a aquesta operació i l'altre, posterior. Els dos parcs es troben operatius, motiu pel qual queda patent que Inverduero no era ni és un soci financer o instrumental, sinó un soci clarament industrial local i implicat en el desenvolupament dels projectes, si bé va haver de sortir de l’esmentat anteriorment pels problemes financers que el van afectar el 2009”, explica per correu.

Collosa va participar amb un 35% en l'empresa que va construir l'edifici de les Corts de Castella i Lleó. Entre el 2006 i el 2007 va facturar 134,4 milions a la Junta de Castella i Lleó. A més, unions d'empreses en què va participar Collosa van facturar 304,2 milions més a la Junta en aquest període.

Hisenda fa ressaltar que “totes aquestes actuacions d'aparents opcions de compra, compres i vendes de valors culminen amb traspassos de quantitats de milions ingents a grups econòmics de Castella i Lleó i de la seqüència temporal del procés administratiu i dels fets descrits es pot inferir, presumiblement, certa correlació entre els dos”.

“Resulta com a mínim sorprenent que en els mesos previs al 12 de juliol del 2007, quan Rafael Delgado va deixar el seu lloc de viceconseller d’Economia, per ocupar el de secretari general de la mateixa conselleria, es produís la signatura d'un gran nombre de resolucions, fet que resulta inusual si s’hagués seguit la seqüència temporal que hauria d'haver portat el procés d'autorització dels parcs”, afegeix.

La seva conclusió és que “l'exorbitant volum de les quantitats de diners transferits als grans grups econòmics de Castella i Lleó que, prenent en consideració, exclusivament els set casos exposats, sense tenir en compte que n’hi hagin pogut haver molts més, ascendeix a imports de 47, 35, 10, 7, 6, 4 i 2 milions d'euros, en total més de 110 milions d'euros, fa considerar que no ens trobem davant el supòsit col·loquialment conegut com aconseguidors, ja que els imports transferits, per la seva qualitat d'exorbitants, multipliquen per desenes de vegades els que són habituals en el que se sol anomenar casos de comissions il·legals”.

L'inspector de l’Agència Tributària conclou el seu informe recordant que la seva finalitat és investigar els deutes tributaris pendents i que els seus descobriments poden constituir “indici o prova de blanqueig de capitals”. Per això ho envia a la Fiscalia Anticorrupció i al Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals del Ministeri d’Economia perquè “continuïn les investigacions mitjançant l'ocupació de més mitjans”.

Comunitat líder

Castella i Lleó és la comunitat amb més megawatts eòlics instal·lats, 5.560, un 25% del total d’Espanya.


Els parcs eòlics tenen garantides primes que paguen els consumidors en el rebut de la llum durant 25 anys de funcionament.


L'eòlica va rebre el 2014 uns 1.250 milions d'euros en primes, d'un total de 6.500 per a la resta de tecnologies renovables, els residus i la cogeneració.


Segons la potència instal·lada, als parcs eòlics de Castella i Lleó l'any passat els van correspondre al voltant de 300 milions en primes.


El 2014, l'eòlica va ser la segona font d'electricitat d’Espanya (un 20,4%), només darrere de la nuclear (21,2%).


Entre el 2004 i el 2009 la potència eòlica a Castella i Lleó es va multiplicar per 2,5: va passar de 1.531 megawatts instal·lats a 3.952.


Quan els parcs eòlics no superen determinada potència l'aprovació ambiental i l'autorització administrativa depenen de la comunitat autònoma.


Algunes comunitats van dur a terme concursos eòlics. Castella i Lleó va optar per un altre model: la Junta aprovava els emplaçaments que presentaven els promotors en funció de criteris ambientals i de la connexió a la xarxa elèctrica.

47,1 milions a un alt càrrec que va posar-hi 24.400 euros

L’operació eòlica més gran sota la lupa d’Hisenda és una que es va dur a terme entre Iberdrola Renovables a Castella i Lleó, Ibercyl, i l'empresa San Cayetano Wind, propietat d’Alberto Esgueva. Aquest va ser conseller delegat de l'empresa pública Excal SA, depenent de la Conselleria d’Economia, fins al 2006.


El 2005, mentre era alt càrrec de la conselleria que autoritza els parcs eòlics, Alberto Esgueva va fundar l'empresa Energía Global Castellana. Ho va fer amb Ibercyl, filial d’Iberdrola a la comunitat. Esgueva va posar-hi 24.400 euros pel 40% del capital social i Iberdrola, 36.600 pel 60% restant. Esgueva va utilitzar per fer-ho la seva societat San Cayetano Wind, que tenia la seu en un edifici de Madrid, “en què ni estava situada ni era coneguda”. San Cayetano és el nom de l'empresa de la família d’Esgueva de fabricació d'embalatges de cartró. Entre el 2005 i el 2008, Castella i Lleó va autoritzar a l'empresa mixta la construcció de 18 parcs eòlics a Sòria, Burgos i Lleó, que sumaven 492 megawatts. El febrer del 2007, dos anys després de constituir la societat, Iberdrola va acordar comprar les accions d’Esgueva per una quantitat que depenia dels megawatts que instal·lessin i de la producció elèctrica. La primera liquidació va ser de 13,595 milions d'euros. La transferència l'havien de signar dos apoderats d’Iberdrola, a causa de l'enorme xifra.


Fins al 29 d'octubre del 2009, Hisenda ha detectat deu transferències d’Iberdrola a San Cayetano Wind, que sumen 47,1 milions d'euros. Una vegada que l'elèctrica va obtenir el 100% de les accions d’Energía Global Castellana, la va dissoldre i es va quedar amb els parcs eòlics que l’empresa havia desenvolupat.


L’Agència Tributària assenyala que “no ha trobat cap prova, ni tan sols indicis, que existís una prestació de serveis a càrrec de San Cayetano Wind a favor d’Ibercyl”. I considera “sense cap mena de dubte inversemblant” que un alt càrrec autonòmic rebés 47 milions d'euros després d'haver invertit 24.400 euros.


Un portaveu d’Iberdrola no va voler comentar el cas en desconèixer si està a Anticorrupció. En les seves al·legacions davant Hisenda, que figuren en l'informe de l'inspector, Iberdrola assegura que Castella i Lleó és la comunitat en què es tramitaven més ràpid les autoritzacions d'explotació i les gestions administratives.

-.-

"Ja n’estem TTIPs"

Milers de persones es van manifestar ahir a Barcelona en contra del tractat per al lliure comerç i la inversió (TTIP) entre Estats Units i Europa. L’acte formava part d’una convocatòria internacional on hi participaven més de 400 ciutats d’arreu del món. 

 Unes 30.000 persones es van manifestar a Barcelona contra el TTIP Brais G. Rouco

Alba López
LaDirecta.Cat 19/04/2015

Rere el lema de “les persones i el planeta abans que el capital”, vora 30.000 persones, segons l’organització, es van manifestar ahir a la tarda a Barcelona en contra de l'Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió (TTIP per les sigles en anglès).

Si els acords, que s’estan duent de manera secreta entre els Estats Units i la Comissió Europea, prosperessin, podria significar una greu rebaixa de tots els drets socials, ja que es tracta d’homogeneïtzar legislacions i normatives de cara a ampliar el mercat d’una banda i l’altra de l’Atlàntic. Les negociacions, segons explicava un dels representants de la campanya No al TTIP a Catalunya, Carles Seijó, “sempre aniran a la baixa”, sobretot pel que fa a drets laborals i mediambientals. La protesta també va recalcar els perills que pot comportar un acord similar entre Canadà i Europa, el CETA, que es troba en una fase més avançada, i el TISA que, segons documents filtrats, tracta la liberalització dels serveis públics.

La manifestació es va convocar davant l’oficina del Parlament Europeu i va anar baixant per Passeig de Gràcia, al pas de tres tractors de la Unió de Pagesos. La capçalera en honor al dia mundial de la lluita camperola, que es va celebrar el 17 d’abril, posava èmfasi en un dels sectors que es pot veure més afectat si s’arribés a aprovar el tractat. Per una banda, augmentaria la pressió al petit i mitjà agricultor en favor dels latifundis i, per l’altra, probablement s’estendria l’ús de transgènics.

La Unió de Pagesos va participar a la manifestació amb tres tractors / Brais G. Rouco

La marxa va ser una amalgama de grups molt heterogenis: moviments com Attac, assemblees del 15M o els Iaioflautas; sindicats, com CGT, CCOO o UGT; agrupacions feministes; entitats ecologistes com Greenpeace; partits polítics com Podemos, la CUP, ICV-EUiA, JERC; i una llarga llista aglutinada per la preocupació del que poden comportar uns pactes realitzats a esquenes dels ciutadans.

A l’altura de la Borsa de Barcelona i després de fer-hi una parada de rigor, la columna va girar per Gran Via fins a Pau Claris, des d’on va desembocar a Via Laietana. A Jaume I la gent va acomiadar amb un aplaudiment als tractors que no van poder entrar a la plaça per manca de permís de la Guàrdia Urbana.

En aquest punt, molts manifestants van començar a marxar i d’altres es van quedar a la plaça Sant Jaume escoltant les intervencions de rebuig al TTIP que diversos dels col·lectius participants van llençar des del micròfon d’organització. També van aprofitar per anunciar altres causes. Així, es van demanar firmes per la ILP a favor d’una educació pública de qualitat i diners per la caixa de resistència dels vaguistes de Movistar que, durant tot el recorregut, van estar fent força rebombori per donar a conèixer les seves demandes.

Cap a dos quarts de vuit, després de fer una crida a què tothom expliqui al seu entorn en què consisteix la problemàtica, els representants de la campanya del No al TTIP van donar per acabada la mobilització.

Notícies relacionades: 

-.-

19 d’abr. 2015

La PDE convoca al juliol la pròxima mobilització contra el pla de l'Ebre

  • L'assemblea fa una crida a presentar al·legacions al pla en revisió, abans del 30 de juny
  • Aprova una resolució que reclama l'aturada progressiva del minitransvasament
  • Especial: Especial Pla Hidrològic 
 
'Volem fets, no paraules' va ser el lema de l'assemblea d'anit a l'auditori.
Foto: Sílvia Berbís


Aguaita.Cat 19/04/2015

Al·legacions contra el pla de conca, abans del 30 de juny, amb una manifestació al juliol, abans que s’aprove. Són les dos accions que marquen l’agenda de la lluita antitransvasament al territori i que anit van ser anunciades per la Plataforma en Defensa de l’Ebre en la tretzena assemblea general a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa. A més d’evitar que s’aprove la revisió del pla de conca sense que es reduïsquen les hectàrees de regadiu previstes ni que augmente el cabal ecològic per al tram final del riu i el delta, la PDE va aprovar una resolució per demanar l’aturada progressiva del minitransvasament a Tarragona, el model, advertix, dels futurs transvasaments de l’Ebre que s’estan tramant.

Ara fa un any, la PDE anunciava travessant el pont del Passador, amb 15.000 persones darrere del nus, l’inici d’una nova etapa de lluita. Anit, en la tretzena assemblea, els portaveus van fer balanç de com s’està disputant esta nova fase, més estratègica i menys barroera que amb el gran transvasament que va fer aixecar el territori, van fer un retrat de situació per establir on estem, i van fer una crida a tornar a mullar-se per l’Ebre amb dos accions importants que se situen entre el juny i el juliol al calendari: la presentació d’al·legacions en massa al pla de conca en revisió, abans del 30 de juny, i una gran manifestació al juliol, abans que la s’aprove este nou pla revisat que ha d’estar en vigor fins al 2021. Amb la mobilització, es vol fer pressió i recordar que les Terres de l’Ebre estan amatents i no donaran ara el braç a tòrcer acceptant un pla que no és més que una peça del trencaclosques de la política hídrica que desplega el Partit Popular, que fa encaixar l’escàs cabal que reserva al tram final de l’Ebre amb un excés de regadius de manera que establix les bases per obtenir sobrants d’aigua que ja se n’encarregaran altres instruments legals per destinar a transvasar.

“Abans del 30 juny hem de presentar les màximes al·legacions, demanem a les institucions, sectors empresarials, socials i forces polítiques, que col·laboren. Amb el Govern català ja tenim un acord per elaborar al·legacions no conjuntes, col·laborarem. La idea és presentar centenars d’al·legacions perquè això ens servirà com a arma jurídica a Brussel·les”, va demanar Manolo Tomàs, que seguidament va anunciar que “entre 30 de juny i 30 juliol convocarem gran mobilització a les Terres de l’Ebre com a complement a les al·legacions i per recordar al Govern espanyol que els ebrencs no cedirem un pas, lluitarem al carrer i demanarem intervenció europea contra el pla”.

De fet, la Plataforma demanarà prèviament una reunió amb la ministra de Medi Ambient, Isabel Garcia Tejerina, per advertir-li que en cas que el Govern espanyol no tinga intencions d’arranjar el despropòsit dels cabals ambientals que reserva per al tram final de l’Ebre i el delta, ni d’incloure el mig centenar de recomanacions que li ha fet arribar la Comissió Europea en la revisió del pla, es demanarà a Europa el bloqueig dels fons per a obres d’infraestructura i mediambientals que espera l’Estat. La Plataforma té en este punt una bona carta a jugar, si l’Estat no cumplix les recomanacions europees, perillen els fons de finançament, recorda. “Tenim l’obligació de denunciar-ho, i potser això no afavorirà els interessos de l’Estat, però no podem aceptar finançament europeu per determinades obres, com ja va passar amb el Castor”, va apuntar la també portaveu Susanna Abella. L’informe europeu, a més de posar el qüestió el cas dels cabals ínfims, fa replantejar les 465.000 hectàrees de regadiu previstes i els 40 embassaments.

Resolució pel retorn de l’aigua del minitransvasament

La tretzena assemblea va servir per plasmar l’entramat estratègic que ha de permetre en els propers anys desplegar una política de petits transvasaments a través dels sobrants dels regadius. Ja se’n parla obertament entre els regants de Múrcia i d’Aragó, va explicar la Plataforma, i també a partir del Segre, amb la interconnexió a Barcelona que torna a estar sobre la taula, va dir. “Tornen els transvasaments, els estan programant, se n’ha parlat fa quinze dies en un congrés d’aigua, de la interconnexió, d’agafar recursos del Segre per a Barcelona, però el Segre no s’ha de trasvasar, i no entrarem en confrontació territorial amb la gent de Lleida ni de cap lloc, el que defensem és que per defensar el bon estat de l’Ebre al tram final el Segre no s’ha de tocar, perquè tindria grans conseqüències”, va assegurar Tomàs.

En la resolució aprovada es rebutgen les interconnexions de xarxes a través del Segarra-Garrigues i del Xerta-Sénia i també es demana el retorn progressiu de l’aigua del minitransvasament a Tarragona, el model, va apuntar Juan Antonio Panisello, de les “transferències d’aigua” que estan en planificació.

Per la seua banda, Matilde Font va fer un exhaustiu repàs a la lluita jurídica, que s’està duent a terme en diversos fronts: a Europa, davant el tribunal Suprem, i també de les denúncies sobre la manca d’estudi d’impacte ambiental d’una de les basses del canal Xerta-Sénia, i sobre el Segarra-Garrigues.

Una tasca exhaustiva en la que la Plataforma, per cert, se cent sola, davant la manca d’interès mostrada pels partits polítics i institucions del territori. ‘Volem fets, no paraules’, va remarcar en la pancarta que envoltava la taula. Uns fets que s’han de transformar en al·legacions al pla de conca, com a acció més propera.

Més informació:


La PDE es manifestarà a l'estiu en algun lloc del territori en contra del nou Pla Hidrològic de l'Ebre

-.-

Malestar als municipis que no tindran descomptes en gasolina de Repsol

  • La població critica fortament el descompte que proposa Repsol: «la nostra salut val 3 cèntims?»
  • Els acaldes critiquen que el descompte només sigui per vuit municipis del Camp

Naus del polígon químic de Repsol, al polígon nord de Tarragona.
Foto: delCamp.cat.

elCamp.Cat 18/04/2015

Després de la mesura que va anunciar a finals de setmana Repsol de dotar vuit municipis del Camp de Tarragona amb descomptes en la gasolina per ser propers a les plantes de producció i a la refineria que la companyia té a Tarragona, molts altres municipis han posat el crit al cel. Alguns pobles i ciutats que també són molt propers a les plantes recriminen aquesta mesura, entre d'altres, en declaracions al Diari de Tarragona, l'alcalde de la Secuita, Eudald Roca, que creu «que és discriminació als pobles que en quedem fora però que també sentim el fum i els sorolls i veiem la fumera». El mateix alcalde demana menys accions concretes i que posin el preu del carburant per tothom «més just».

Els municipis d'aquesta segona corona al voltant de les plantes de Repsol critiquen obertament la decisió; els alcalde dels Pallaresos, de Vallmoll i de la Selva del Camp sobretot defensen la idea que tot i que no reben els seus impostos també es veuen afectats. Sembla, doncs, que un tema tabú com el repartiment dels impostos i prevendes d'aquestes empreses entre els municipis del voltant ha acabat explotant. Per la seva banda, l'alcade de Reus, Carles Pellicer, també en declaracions al mitjà citat, demana responsabilitat a les empreses químiques i nuclears i els recorda que el retorn dels seus beneficis a la societat no s'hauria de quedar en els límits municipals i hauria de ser una acció a nivell territorial.

Els ciutadans no veuen amb bons ulls la proposta de Repsol

Però no només els responsables de les administracions locals van posar el crit al cel amb aquesta nova mesura de l'empresa Repsol. La notícia ha causat un fort impacte a les xarxes socials des que es va publicar. «Tres cèntims val la nostra vida?», s'exclama un dels lectors a la xarxa social Facebook, fent referència al cost que s'estalviaran els veïns d'aquests pobles en la gasolina. Són molts els lectors que mitjançant els comentaris posen de relleu aquests tres cèntims de descompte.

Un altre lector també explica que Tarragona és la zona de l'Estat amb la gasolina més cara i que aquest descompte no ajudarà en res. El mateix lector, també a Facebook, creu que aquesta és un acció per contrarestar la informació apareguda fa dues setmanes sobre la toxicitat d'alguns dels elements que projecta Repsol com el butadiè. Però les queixes dels usuaris segueixen. Alguns lectors de delCamp.cat també expliquen que hi ha targetes de fidelització de l'empresa que ja dóna un descompte de quatre cèntims d'euro per litre, és a dir, més que l'oferta que han fet pública pels veïns de la Pobla de Mafumet, el Morell, Perafort, Constantí, Tarragona, Vila-seca, la Canonja i els Garidells.

I finalment, igual que els alcaldes, els veïns de municipis de la vora però que no tenen aquest descompte també han denunciat que ells, tot i viure a prop d'aquestes plantes de producció, no tenen cap «oferta» i en canvi sí que poden patir els possibles perjudicis d'aquestes empreses.

Alguns dels comentaris a les xarxes socials del grup delCamp.cat:




Més informació:


Del agravio al respeto: la reacción de los que no tendrán gasolina rebajada

Los alcaldes de los municipios del área de influencia de la refinería de Repsol que no obtendrán descuentos valoran su exclusión. Llegir més ...
-.-

18 d’abr. 2015

Gasolina més barata pels veïns de les plantes de Repsol a Tarragona

Targeta de descomptes pels veïns de vuit municipis del Camp de Tarragona



delCamp.Cat 18/04/2015

Els veïns de la Pobla de Mafumet, el Morell, Perafort, Constantí, Tarragona, Vila-seca, la Canonja i els Garidells podran posar gasolina més bé de preu. Repsol, que té plantes als polígons Nord i Sud de Tarragona, ha creat una targeta de descomptes per la gent d'aquests municipis per, segons l'empresa, «donar un pas més en les relacions de bon veïnatge amb la societat del Camp de Tarragona». Amb aquesta targeta, Repsol atén l'aspiració de molts veïns d'obtenir algun descompte especial en els carburants produïts a la refineria del Complex Industrial de Repsol; s'assegura des de l'empresa.

Es tracta d'una targeta gratuïta, sense quotes ni cap cost per a l'usuari, que permetrà obtenir descomptes immediats en els combustibles. Amb la targeta Repsol Més s'obté un descompte immediat de 3 cèntims per litre en carburants, 5 cèntims si és carburant Premium, en qualsevol de les estacions de servei Repsol, Campsa i Petronor del Camp de Tarragona i 1 cèntim per litre a les estacions de servei del grup a la resta de l'Estat.

Els usuaris de la targeta passaran a formar part de la «Comunitat Repsol veïns de Tarragona», un espai de trobada en què hi haurà promocions especials. Podran sol·licitar la targeta Repsol Més els veïns residents a les poblacions en què Repsol té instal·lacions industrials (la Pobla de Mafumet, el Morell, Perafort, Constantí, Tarragona, Vila-seca, la Canonja i els Garidells). La targeta Repsol Més es pot demanar a la pàgina web del Complex Industrial de Repsol


Més informació: 

Gasolina más barata por vivir en el entorno de la refinería de Repsol.
La compañía lanza una tarjeta descuento para los vecinos de las poblaciones en que tiene instalaciones industriales. Llegir més...
 
Foto: José Carlos León/DT
-.-

16 d’abr. 2015

La qualitat de l'aire a la comarca del Tarragonès

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/la-qualitat-de-laire-a-la-comarca-del-tarragones/video/5504591/


Els matins / TV3 16/04/2015

Aquest dijous hem volgut parlar de la qualitat de l'aire a la comarca del Tarragonès perquè hi ha polèmica arran de l'informe de la Universitat Politècnica de Catalunya que afirma que conté concentracions de butadiè que superen els llindars recomanats per l'Organització Mundial de la Salut. Hem volgut conèixer i analitzar quines conseqüències té aquesta situació mediambiental i quina relació té amb l'activitat de la petroquímica de la zona. I per fer-ho ens han acompanyat al plató Xavier Roca, director del Laboratori Centre Medi Ambient-UPC i autor de l'informe, i amb Assumpta Ferran, directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat. Sobre el terreny hem parlat amb algun alcalde dels que van encarregar l'estudi a la UPC, i amb Josep Maria Torres, de la plataforma Cel Net, i hem sentit la versió de l'empresa Repsol.

-.-

5 d’abr. 2015

Festa pel Territori. 25 d’abril de 2015 a la Selva del Camp

Organitzada per la Xarxa Sud
(Xarxa ambiental dels territoris del sud de Catalunya)

Motivació de la festa

És ben conegut de tothom l’ús i l’abús que fem de la natura en general i de l’entorn més proper en particular. La mala gestió del sòl, la discontinuïtat del paisatge, els abocadors incontrolats, els vessaments de productes tòxics al mar, rius, barrancs i rieres, la construcció d’urbanitzacions i polígons industrials disseminats i en molts casos innecessaris, la creació de parcs temàtics desproporcionats niu d’activitats de dubtosa bona intencionalitat, les proliferacions de pedreres, parcs eòlics o torres d’alta tensió a les carenes de les serralades, la contaminació atmosfèrica, el perill de les nuclears, la mala gestió dels aqüífers amb la constant amenaça de transvasament de les aigües de l’Ebre... Són moltes de les agressions que pateix el nostre país, la majoria d’elles concentrades a les terres anomenades del sud, és a dir, a la demarcació de Tarragona, fins el punt de ser reconeguda com l’abocador de Catalunya.

Sense voler pecar de catastrofistes ni de contraris al progrés, però moguts pel convenciment de què el canvi de model de progrés és possible molta gent es mobilitza. Des d’aquesta òptica, ja fa anys, un conjunt d’entitats i associacions formades per veïns i veïnes, lluny d’interessos econòmics, polítics o de personalismes, conscients de l’alt deteriorament que pateix el nostre territori, han anat organitzant-se per tal de plantar cara a un model d’expansió decidit des de les voluntats vinculades a l’especulació i grans empreses que imposen decisions sense comptar o consensuar amb el territori, i menystenint la idea de desenvolupament que aquest desitja i al qual hi tenim dret. 

Fruit de les lluites que aquestes associacions i entitats han dut a terme s’han aconseguit èxits, tant a nivell d’aturar actuacions molt agressives, com de fer- les visibles i influir en la conscienciació de la població sobre el valor del nostre paisatge i el respecte per la nostra fauna. Tot plegat una inversió de futur que trobaran les properes generacions.

Convençuts que la solidaritat és la millor eina per aconseguir canvis, el març de 2013, va néixer XARXA-SUD. Apareix amb objectius molt ambiciosos que passen per la voluntat de què les organitzacions existents, algunes molt petites i localitzades, es coneguin i es donin a conèixer, que es difonguin les problemàtiques i les actuacions de totes i es promogui la col·laboració entre elles, de manera solidària i en les mesures que cadascuna consideri més al seu abast i més propera al seu tarannà, com:
  • Difondre problemes ambientals de poc o gens ressò mediàtic.
  • Presentar al·legacions i/o contenciosos de manera conjunta.
  • Elaborar projectes de millora del territori.
  • Organitzar i difondre activitats formatives i lúdiques com sortides, publicacions, tallers.
  • Organitzar i difondre actes reivindicatius com festes, manifestacions, concentracions.
  • Ajudar-nos econòmicament en els processos judicials.
  • Inventar maneres d’autofinançament més enllà de les quotes de les entitats que les tinguin (fires, sortides, sortejos, concerts, paradetes de venda d’autoproducció o donacions...).
  • Difondre l’estat de les problemàtiques i els èxits obtinguts.
  • Organitzar i difondre actes divulgatius, reivindicatius i festius amb la intenció de donar-nos a conèixer i cercar finançament.
Seguint aquesta línia estem organitzant el dia 25 d’abril a la Selva del Camp la Festa pel Territori, un acte per reivindicar de manera festiva que cal un nou model de territori que respecti l’entorn i la seva gent i el preservi per les generacions futures.

La bona disposició tant de l’Ajuntament de la Selva del Camp com d’entitats del municipi, han permès comptar amb infraestructures excel·lents i la implicació de tot el poble.

Contingut provisional de la jornada

La jornada es preveu estructurada en tres parts:
  • 1. Actes de caire lúdic i cultural al Parc de l’Hort d’Iglésies, com actuacions de colles castelleres, gegants, diables, havaneres, concerts de cantautors, entre d’altres. També hi haurà petits parlaments sobre els casos ambientals que afecten el territori.
Hort d'Iglésies de la Selva del Camp


Horari previst:

10.30h Batucada Engrescats de Tarragona
11.30h Veus de la Terra (Coral)
12.30h Motis&Chamorro Trio (Jazz)
13.30h Fito Luri (Cantautor)

16.00h Actuació gegantera i dels Castellers de la URV

17.00h Olla Barrejada (Havaneres)

18.00h Gerard Sesé (Cantautor)

19.00h Escola Cantorum (Coral)

20.00h Diables de La Selva del Camp

  • 2. Ponències informatives, durant tot el dia, sobre els diferents conflictes ambientals presents al territori. Conjuntament amb una fira de les entitats participants.
(veure programa adjunt, al final del document)

  • 3. Concert de nit al Pavelló esportiu de la Selva del Camp.

Pavelló esportiu de la Selva del Camp
Horari previst:

21.30h CREEPY GENTLEMAN

22.20h JULIO LOBOS/ OH WELL/ AMADEU CASAS

23.10h IVORY

00.30h LA BANDA DEL YUYU

01.20h SELVATEK

Entitats organitzadores:

Xarxa Sud, formada per les entitats següents:

Altres entitats que col·laboren en l’organització:

Unió de Pagesos de les comarques de Tarragona / Joves d’Esquerra VerdaCUP Camp

Entitats i persones col·laboradores:

Les persones que col·laboren a la Festa del Territori són les seguents:
  • Josep Oliveras (Catedràtic d'Anàlisis Geogràfic Regional i professor del Departament de Geografia de la URV)
  • Agustí Perelló (vi natural, el Molar)
  • Sergi Saladié ( gèograf i professor associat a la URV)
  • Jaume Salvat (professor Dep Geografia URV, investigador Unitat Transferència i Desenvolupament Parc Científic i Tecnològic Turisme i Oci de Catalunya. 
  • Xavier Veciana (ex-pescador del Serrallo)
Les entitats que col·laboren a la Festa del Territori són les següents:
  • Batucada Engrescats de Tarragona
  • Celler Burgos Porta (Poboleda)
  • Cellers de Scala Dei (Escaladei)
  • Club Excursionista Arítjol
  • Col·lectiu 25 d’Abril de La Selva del Camp
  • Colla Castellera Els Pataquers de la URV
  • Colla Gegantera Pirates de l'Ebre: Grallers del territori, de Móra d’Ebre
  • Colla Gegantera de La Selva del Camp
  • Cooperativa El Brot
  • Cooperativa de La Selva del Camp (Cooselva)
  • Cooperativa L’Avellanera (Infrusec)
  • Coral Veus de la Terra
  • Coral Scola Cantorum
  • Diables de La Selva del Camp
  • Enginyers Sense Fronteres
  • Ecologistes en Acció
  • Grallers del Ball de Diables de La Selva del Camp
  • Horticultura Germans Crusells
  • Justícia i Pau de La Selva del Camp
  • Nano Galderic de La Selva del Camp (Patró dels pagesos catalans)
  • Plataforma Aigua es Vida
  • Plataforma en Defensa de l’Ebre
  • Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia (Castor)
  • Plataforma Prioritat
  • Slow Food Priorat
  • Som lo que Sembrem
  • Xarxa de Sobirania Energètica
Els músics que col·laboren a la Festa del Territori són els següents:
  • Fito Luri (Cantautor)
  • Gerard Sesé (Cantautor)
  • Greepy Gentleman
  • Ivory
  • Julio Lobos/Oh Well/ Amadeu Casas
  • La Banda del Yuyu
  • Motis&Chamorro trio
  • Olla Barrejada
  • Selvatek
Amb el suport de:
  • L'Ajuntament de La Selva del Camp

Ponències

Festa pel Territori, 25 d’abril de 2015 a La Selva del Camp

10:00 h
  • Presentació de la jornada, a càrrec d’un representant de l’Ajuntament de La Selva del Camp i Andreu Escolà, president GEPEC-EdC, en representació de Xarxa – Sud, amb presència de representants de la resta d’entitats i plataformes de la xarxa
BLOC 1: Sabem què respirem?
  • Contaminació Atmosfèrica (Neus Roig, Plataforma Cel Net)
  • Contaminació Wi-Fi i 4G (Alejandro Mir)
BLOC 2: Recuperem l'aigua i l'energia

11:30-13:00h
  • Per què vaig deixar de ser pescador (Xavier Veciana, ex-pescador del Serrallo)
  • Plataforma Aigua és Vida (Quim Pérez)
  • Plataforma en Defensa de l’Ebre (Susana Abella / Manolo Tomàs)
  • Cas Castor (Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia)
13:10-14:00h
  • Ponència a càrrec de Sergi Saladié
  • Taula Rodona amb: Ecologistes en Acció (Eloi Nolla) + Xarxa Sobirania Energètica + Enginyers sense fronteres 
BLOC 3: Quin model turístic ens convé?

17:00-17:50 h
  • Ponència a càrrec de Jaume Salvat
  • Taula Rodona amb: Aturem BCN World (Joan Pons) + Prioritat (Joan Vaqué)
BLOC 4: Cap a un nou model de gestió del territori

18:00 – 19-30h
  • Ponència a càrrec de Josep Oliveras
  • Taula Rodona amb representants de Alveolus + DEFENTERRA + DELTERPA + GEPEC-EdC + Unió de Pagesos La Selva
-.-