26 de febr. 2015

“Indignats a la torre 66″

Activistes contraris a la MAT i representants de la CUP van mostrar ahir al peu d’una de les torres de la línia la seva indignació amb els governs espanyol i català i van anunciar que continuaran lluitant.

El lloc escollit, can Planelles de Fellines, havia estat l’escenari d’una espectacular acció reivindicativa i un enfrontament amb els Mossos.



Al peu d’una de les impressionants torres de la línia, la número 66, plantada a tocar del mas Planelles de Fellines, membres del moviment contra la MAT –representats per la presidenta d’AlarMAT de Girona, Lucía Aguilar– i de la CUP –amb el diputat Quim Arrufat– van manifestar ahir al matí la seva indignació cap als responsables del projecte i la classe política que l’ha permès, alhora que van expressar la voluntat de continuar lluitant als tribunals i al Parlament.

Per ells, la línia és una agressió al territori i als seus habitants; una aposta per un model energètic que s’hauria d’haver superat i una inversió gegantina que només beneficia algunes multinacionals, en connivència amb alguns polítics. “I mentrestant, 100.000 llars catalanes estan patint pobresa energètica”, va remarcar Aguilar, que va posar l’accent en les “mentides” amb les quals s’haviavenut la MAT: “Per exemple, es va dir que era indispensable per fer anar el TAV i veiem que el tren circula sense que funcioni la línia.” També va fer notar les conseqüències negatives per a la salut que –va dir– comporta viure a prop de la línia, i va retreure a la promotora l’incompliment de diversos compromisos que hi tenen a veure, com ara que els cables no passarien a menys de 500 metres d’un nucli de població ni a menys de 100 metres de les cases aïllades. És un incompliment que, de fet, es demostra amb la proximitat de la torre 66 amb can Planelles. El metge naturista Santi Giol va mostrar el mesurament del camp electromagnètic que estava generant el cablejat: entre 0,7 i 1,1 microtesles, marcava l’aparell, i això que la MAT només està en període de proves i s’està utilitzant molt per sota de la seva capacitat. Giol va explicar que el recomanable és no exposar-se a més de 0,3 microtesles de manera continuada durant 24 hores.

La intervenció de Quim Arrufat, com era previsible, va tenir més càrrega política: va posar al mateix sac el govern del tripartit i el de CiU com a culpables d’haver menystingut la voluntat del territori i haver donat preferència a interessos aliens (les elèctriques i el govern estatal). La MAT –va continuar el parlamentari– no és un fet aïllat sinó que s’ha d’entendre de manera conjunta amb altres decisions, com ara la supressió de les subvencions a les energies sostenibles i l’increment del rebut de la llum. “És una hipoteca que pagarem durant molts anys i, a més, segueix un model energètic que ens fa menys lliures, menys sobirans, més dependents de l’Estat i dels interessos de les companyies multinacionals energètiques”, va resumir.

La tria de can Planelles per fer la “contrainauguració” de la MAT –com es va qualificar l’acte– no va ser casual. En aquesta finca va tenir lloc l’any passat l’acció més espectacular contra la línia: un home es va encadenar dins d’un cotxe soterrat per impedir que construïssin la torre 66, mentre a la superfície es produïa un violent enfrontament entre els seus companys i la policia. El protagonista es diu Víctor Cànovas i ahir també hi era. Al final de la roda de premsa, els activistes contraris a la MAT van desplaçar-se al castell de Peralada, on estaven dinant el primer ministre francès, el president de la Generalitat i el president de govern espanyol. A la porta del recinte van desplegar diversos cartells, però un fort dispositiu policial no els va permetre avançar i, al cap de mitja hora, la concentració es va dissoldre, segons informa ACN.

Contra l’oblit

La presidenta d’AlarMAT va anunciar ahir que tenen previst col·locar en algun punt del territori afectat per la línia una placa amb el nom de totes les persones que han tingut alguna responsabilitat en el projecte i la seva construcció. Serà la manera “que no puguin dir mai que no hi van tenir res a veure”, va argumentar Lucía Aguilar. El lloc on es posarà encara no s’ha decidit.

“Els contraris a la MAT pensen recórrer a la justícia europea si no se’n surten al Tribunal Suprem”.



Font: No a la MAT Girona

-.-

25 de febr. 2015

Los 17 expolíticos colocados en las eléctricas y gasistas del Ibex cobraron 3,16 millones en 2014

Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Endesa, REE y Enagás tenían el año pasado a once ex altos cargos del PP, cinco del PSOE y uno de CiU en sus consejos de administración.

Los que más cobraron fueron el presidente de REE y el consejero delegado de Enagás, los únicos con funciones ejecutivas: 746.000 euros y 552.000 euros, respectivamente.

Entre los no ejecutivos, las retribuciones oscilan entre los 70.000 y los 299.000 euros brutos anuales.

El presidente de Red Eléctrica de España, José Folgado, en una rueda de prensa. / Efe

Antonio M. Vélez / ElDiario.es 25/02/2015 

Los 17 expolíticos que el año pasado se sentaban en los consejos de administración de las compañías de los sectores eléctrico y gasista que cotizan en el Ibex 35, principal índice bursátil español, se repartieron en 2014 un total de 3.163.000 euros brutos, de acuerdo con los datos remitidos en los últimos días por las empresas a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV).

En 2014, las puertas giratorias (el polémico paso de políticos al sector privado), que tienen al sector energético como uno de sus destinos predilectos (eléctricas, gasistas y petroleras dan cobijo a un tercio del medio centenar de ex altos cargos a sueldo en consejos del Ibex), funcionaron con brío. El año pasado se incorporaron seis nuevos consejeros con pedigrí en la cosa pública, todos ellos vinculados al Partido Popular y algunos con nula experiencia previa en el sector privado, a dos empresas del sector, Red Eléctrica de España (REE) y Enagás. Ambas se encargan de la operación del sistema eléctrico y gasista, respectivamente, y su principal accionista es el Estado a través de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI).

Por empresas, la compañía que más expolíticos tuvo en su consejo de administración es Enagás, con nada menos que ocho (siete del PP y uno del PSOE), seguida de REE, que el año pasado tuvo cuatro (dos por cada uno de los grandes partidos), Iberdrola y Gas Natural (uno del PSOE y otro del PP cada uno de ellas) y Endesa (uno de CiU).

Los mejores sueldos, como es natural, corresponden a los dos únicos que tienen funciones ejecutivas: el presidente de REE, José Folgado, y el consejero delegado de Enagás, Marcelino Oreja. Y entre los no ejecutivos (y teniendo en cuenta solo a los que estuvieron todo el año en el puesto), los emolumentos oscilan entre los 70.000 y los 299.000 euros brutos anuales, a una media de 189.666 euros por cabeza.

El cómputo no tiene en cuenta a altos directivos o asesores (como José María Aznar en Endesa) ni a consejeros de filiales, como el marido de María Dolores de Cospedal (colocado en las subsidiarias de Ingeniería e Inmobiliaria de Iberdrola), dado que su retribución no es pública. Tampoco a personas muy cercanas a políticos en activo, como el empresario hotelero Santiago Cobo, marido de la alcaldesa de Cádiz, Teófila Martínez, que es consejero de Gas Natural.

De mayor a menor sueldo, el listado es el siguiente:

José Folgado (REE): 746.000 euros. El exvicepresidente de CEOE y ex secretario de Estado de Energía y Presupuestos con José María Aznar, presidente ejecutivo de REE, aumentó su retribución un 2,7% en un ejercicio en el que los resultados de la compañía crecieron un 35,7% por el impacto de los extraordinarios. Folgado, presidente desde 2012, cuando sucedió en el cargo al exministro socialista Luis Atienza, forzó el año pasado un cambio en los estatutos de la empresa para poder seguir al frente una vez rebasados los 70 años. Su mandato acaba en abril del próximo año.

Marcelino Oreja (Enagás): 552.000 euros. El año pasado, el beneficio de Enagás se estancó pero su consejero delegado, el exeurodiputado del PP e hijo del excomisario europeo y exministro popular Marcelino Oreja, aumentó su retribución un 30,4%. El incremento "se debe a ser el primer ejercicio desde su incorporación en el que ha percibido la retribución variable correspondiente a un año completo". Oreja fue nombrado número dos de Enagás nueve meses después de la llegada de Mariano Rajoy al poder y tiene encomendada la expansión internacional de la compañía.

Ángel Acebes (Iberdrola): 299.000 euros. El último ministro de Interior de Aznar, que ya se ha embolsado más de un millón de euros como vocal de Iberdrola desde su nombramiento en 2012, es el mejor pagado de entre los expolíticos a sueldo del sector que no tienen funciones ejecutivas, a pesar de que su retribución cayó el año pasado un 5,6%. Doblemente imputado por el caso Bankia y los papeles de Bárcenas, Iberdrola prevé renovarle como consejero hasta 2019.

Braulio Medel (Iberdrola): 273.000 euros. El presidente de Unicaja, que fue viceconsejero de Economía y Hacienda de la Junta de Andalucía con el PSOE, es, como Acebes, consejero independiente de Iberdrola, en cuyo máximo órgano de gestión cumplirá diez años en 2016. Y, como Acebes, también está imputado desde el año pasado, en este caso, por el caso de los ERE en Andalucía.

Miquel Roca (Endesa): 245.000 euros. El exdiputado convergente, padre de la Constitución y abogado de la infanta Cristina en el 'caso Urdangarin' es uno de los expolíticos mejor conectados con el Ibex 35. Además de consejero independiente de Endesa (que el año pasado le pagó un 21% menos), es vocal de ACS y secretario (no consejero) de los consejos de Administración de Abertis y Banco Sabadell. Sigue vinculado al bufete que fundó en 1996, Roca Junyent, uno de los más prestigiosos de España, y que en 2014 volvió a asesorar a la eléctrica por unos honorarios que la empresa no especifica pero “no son significativos”, según la compañía.

Nemesio Fernández Cuesta (Gas Natural): 196.000 euros. Uno de los pocos que lleva más años en el sector privado que en el público, su salto a la política llegó en mayo de 1996, cuando fue nombrado secretario de Estado de Energía y Recursos Minerales en el Ministerio de Industria y Energía. Volvió a Repsol (la compañía de la que procedía) en 2003 y fue escalando posiciones hasta convertirse en su número dos, aunque el año pasado fue sustituido en ese rol por otro expolítico, el peneuvista Josu Jon Imaz. Consejero de Gas Natural en representación de la petrolera, su retribución en esa compañía aumentó el año pasado un 54,3%, aunque el grueso de sus emolumentos viene de Repsol, donde actualmente es director del área Comercial, Química y Gas & Power de Repsol y miembro del Comité de Dirección.

Ángeles Amador (REE): 175.000 euros. Exministra de Sanidad con Felipe González, lleva en el Consejo de Administración de REE, tradicional refugio de expolíticos, desde mayo de 2005 y es la única representante socialista que queda, después de dar su apoyo el año pasado a que Folgado alargara su mandato. Su retribución se mantuvo sin cambios en 2014.

Felipe González (Gas Natural-Fenosa): 127.000 euros. El expresidente del Gobierno mantuvo su retribución en la gasista el año pasado, en vísperas de su previsible salida, que en principio debería haberse producido en la última junta de accionistas. González dijo hace un año que dejaría el consejo de la segunda eléctrica española porque es "muy aburrido", pero se quedó un año más. Desde su nombramiento en 2010, se ha embolsado más de 600.000 euros como vocal de la multinacional.

Ramón Pérez Simarro (Enagás): 76.000 euros. Ex secretario de Estado de Energía con el PSOE, es el último reducto de los socialistas en el consejo de Enagás. O el penúltimo, si se tiene en cuenta la cercanía que en su momento tuvo el presidente ejecutivo de la compañía, Antoni Llardén, con el PSC. Pérez Simarro cumplió el año pasado diez años como consejero de Enagás.

Santiago Lanzuela (REE): 61.000 euros. El último en llegar. Fue diputado del PP hasta su renuncia, en julio pasado, para desembarcar en REE, a cuyo consejo se incorporó el pasado 29 de julio en representación de la SEPI. El que fuera presidente aragonés entre 1995 y 1999, diputado por Teruel desde 2000, se despidió del Congreso "emocionado" y tras lograr cosas que creía "difíciles", como hacer "un montón de amigos en distintos partidos".

Rosa Rodríguez Díaz (Enagás): 70.000 euros. Ex viceconsejera de Hacienda y Planificación del Gobierno de Canarias y ex vicepresidenta del Cabildo de Gran Canaria, abandonó su puesto en el Ejecutivo insular en marzo de 2013 para irse directa a Enagás. Su nombramiento como consejera independiente se atribuyó a la larga mano de José Manuel Soria, con el que coincidió durante la etapa del actual ministro de Industria en el Gobierno de las islas.

Antonio Hernández Mancha (Enagás): 60.000 euros. El antecesor de José María Aznar en la presidencia de la extinta Alianza Popular, abogado y lobbista, se incorporó al consejo de Enagás en marzo del año pasado, en una maniobra del PP para colocar nada menos que a cuatro consejeros afines, en el año en el que Enagás se convirtió en pieza clave para ejecutar el rescate del fallido almacén de gas Castor, de cuya hibernación se encarga y cuya indemnización al promotor, ACS, costearán los consumidores durante los próximos 30 años. Hernández Mancha, exsenador y exdiputado del parlamento andaluz, se descolgó en noviembre pasado con unas sorprendentes declaraciones a favor de Podemos, con los que dijo simpatizar. 

Ana Palacio (Enagás): 60.000 euros. La última ministra de Exteriores de José María Aznar también se incorporó a Enagás en marzo pasado, tras dimitir como consejera independiente de otra empresa del sector, Hidrocantábrico (filial de la portuguesa EDP). Anteriormente fue vicepresidenta del gigante nuclear francés Areva.

Isabel Tocino (Enagás): 60.000 euros. La exministra de Medio Ambiente, también consejera de Enagás desde marzo, compatibiliza ese puesto con su presencia en el Consejo de Administración del Santander, que el año pasado le pagó 484.000 euros por sus servicios. El banco cántabro lideró el pool de entidades que permitió a ACS cobrar su indemnización de 1.350 millones por el cierre del almacén Castor.

Gonzalo Solana (Enagás): 57.000 euros. Otro agraciado por la tacada de colocaciones ejecutada por la SEPI en la empresa gasista en marzo pasado, Solana fue presidente del Tribunal de Defensa de la Competencia (TDC), antecesor de la actual CNMC, durante el Gobierno de Aznar (fue nombrado en el año 2000) y hasta 2005.

Miguel Boyer (REE): 53.000 euros. El exministro socialista abandonó el consejo de REE, en el que se sentaba desde 2010, en marzo de 2014, tras concluir su mandato de cuatro años. Por esos tres meses, cobró 53.000 euros, frente a los 147.000 de todo el ejercicio 2013. Boyer falleció en septiembre pasado a los 75 años.

Luis Valero (Enagás): 53.000 euros. Otro que fue directo del despacho gubernamental al sector privado. Primer secretario general de Industria con José Manuel Soria, cesó de ese cargo en febrero del año pasado, dos meses antes de anunciarse su incorporación a Enagás. Antes de su llegada al Gobierno de Mariano Rajoy fue, durante 15 años, director general de la patronal de los fabricantes de coches, Anfac. En sus últimos meses en Industria, se podía oír contar a Valero anécdotas en privado sobre "nosotros". No se refería al Gobierno, sino al sector automovilístico, al que Soria se ha ocupado de mimar durante toda la legislatura.

El 'chollo' de Abengoa y sus pagos a la consultora de Montoro

Este cómputo no tiene en cuenta a tres empresas del sector renovable, Abengoa, Gamesa y Acciona, que también tienen a ex altos cargos en sus consejos. La única que ha publicado los datos de 2014 es Abengoa, una de las empresas del Ibex que mejor retribuye a su consejo de administración.

El grupo sevillano de ingeniería y energías renovables pagó el año pasado 300.000 euros a su consejero Josep Borrell, ex presidente del Parlamento Europeo, exvicepresidente del Gobierno y exministro con el PSOE. Borrell, además de vocal de Abengoa, es vicepresidente de su consejo asesor internacional de Abengoa. En este último caso, no se conoce su retribución. 

La compañía andaluza abonó otros 130.000 euros a su consejero Ricardo Martínez Rico, ex secretario de Estado de Presupuestos y Gastos con el PP y hermano del jefe de gabinete del ministro de Hacienda, Felipe Martínez Rico. Además, la consultora que preside Martínez Rico, Equipo Económico (fundada por el propio Cristóbal Montoro), facturó a Abengoa 355.000 euros por "servicios de consultoría integral y estratégica".

-.-

CEL NET al Parlament. Proposta aprovada per unanimitat


Font: Plataforma Cel Net

Crear una Taula Territorial sobre la qualitat de l'aire i l'impacte de les emissions atmosfèriques procedents de la indústria petroquímica al Camp de Tarragona, és el que el Grup Parlamentari ERC proposa al Govern de la Generalitat, presentant una proposta de resolució per tal que sigui reconeguda per la Comissió de Territori i Sostenibilitat.

Així com, donar a conèixer a la població els resultas de l'estudi i emprendre les accions necessàries  per reducir els nivells d'1'3 butadiè i benzèi a l'hora, situar punts de control sobre aquests compostos en punts geogràfics de major impacte en els municipis d' El Morell, Puigdelfí i Perafort.  Per tal de veure plasmades les accions humanes que permetin la millora de la qualitat de l'aire al Camp de Tarragona.

Desde la Taula Territorial s'iniciaran treballs que permetin la implantació d'una legislació, que obligui a les entitats d'inspecció identificar els compostos volàtils emesos.



21 de febr. 2015

Mariano Rajoy i Manuel Valls inauguren la MAT, una infraestructura al servei de l'oligopoli elèctric

Les organitzacions opositores asseguren que continuaran la lluita als tribunals europeus quan esgotin la via judicial a l'Estat espanyol 

El president espanyol i el primer ministre francès han inaugurat la MAT
al municipi de Montesquiu d'Albera, a la Catalunya Nord
Toni Ferragut / Pere Fuster 20/02/2015

Dos dies després que nou tècnics declaressin davant del Tribunal Suprem que la MAT passa massa a prop de diversos nuclis habitats i que això pot tenir conseqüències nefastes per la salut de les persones, Mariano Rajoy i Manuel Valls n'han celebrat la inauguració a la Catalunya Nord. Pel president espanyol i el primer ministre francès, la MAT és una infraestructura "imprescindible" que enforteix la integració europea.

L'acte d'inauguració s'ha realitzat en un recinte tancat i fortament vigilat per la policia francesa situat al municipi de Montesquiu d'Albera. A l'acte hi han assistit desenes de periodistes, però pràcticament no han pogut interactuar amb els càrrecs públics. Manuel Valls ha contestat una única pregunta de la televisió francesa i Mariano Rajoy, com és habitual, ha ignorat completament la presència de les càmeres.

A banda de Rajoy i Valls, a la inauguració també hi han anat representants de la Unió Europea i un estol d'executius del sector energètic que han aprofitat les estones d'espera per parlar de negocis. “Aquest any les temperatures estan anant bastant bé i per primera vegada des que va començar la crisi s'incrementarà el consum de gas", comentava amb satisfacció un individu encorbatat, que una estona després es felicitava perquè la seva empresa havia obtingut un contracte de 2,000 milions de dòlars al Perú. Dominique Maillard, president de l'empresa de RTE France, estava entusiasmat amb les possibilitats comercials de la MAT: “Gràcies a aquesta infraestructura, França podrà vendre la seva producció energètica a Espanya, i viceversa”.

Un dels pocs representants de la societat civil que hi havia a Montesquiu d'Albera era Jean-Jacques Planes, portaveu de la plataforma que es va oposar a la infraestructura per la banda francesa. Davant d'un grup de periodistes, Planes ha explicat que, al principi, ningú els feia cas: “Ens van dir que no era possible soterrar la línia, però finalment ho hem aconseguit. Estem molt contents”. Tot i això, Planas ha criticat el model energètic vinculat a la MAT: “Sobre les obres, no en tenim cap queixa, però sobre el model energètic, sí. Nosaltres creiem que s'ha d'afavorir la producció d'energia de proximitat”.

El soterrament de la MAT a l'Estat francès ha multiplicat el cost de les obres, però ha permès vendre el projecte com un “èxit democràtic”, segons les paraules de Manuel Valls. Res a veure amb el que ha succeït a l'Estat espanyol, on el projecte s'ha imposat per la força i saltant-se la normativa de seguretat. Lluís Pinós, representant de Red Eléctrica a Catalunya, ha preferit no valorar la possibilitat que la justícia espanyola il·legalitzi la infraestructura: “Això ja es veurà. És una hipòtesi que de moment no tenim en compte”, ha dit Pinós, que està convençut que la MAT té el suport del territori i de les administracions.

La lluita continuarà a Europa”

Al mateix temps que s'inaugurava la MAT a la Catalunya Nord, les organitzacions opositores realitzaven una roda de premsa a Can Planella, l'indret on l'any passat un activista es va enterrar sota terra per frenar l'avanç del projecte. Lucía Aguilar, portaveu d'AlarMAT, ha negat que la infraestructura proporcioni cap mena de benefici a Catalunya, perquè el país ja superava el 10% d'interconnexió amb altres països recomanat per la UE abans que comencessin les obres. “Ens han mentit i ens continuen mentint”, ha dit Aguilar, que ha assegurat que continuaran lluitant als tribunals europeus quan esgotin la via judicial a l'Estat espanyol.

Quim Arrufat, diputat de la CUP al Parlament, ha afirmat que la MAT és "una ferida al medi ambient, al territori i a la seva gent”. Segons Arrufat, la infraestructura forma part d'un model energètic caduc, que només beneficia a les gran multinacionals del sector elèctric. Des del seu punt de vista, cal seguir el camí que estan marcant altres paísos europeus, basat en l'autonomia, la descentralització i l'autoproducció energètica.

-.-

20 de febr. 2015

Els opositors qualifiquen la MAT de línia de la vergonya i de les mentides

Els col·lectius anti-MAT mantenen un recurs al Tribunal Suprem contra la línia de molt alta tensió i anuncien que acudiran a Brussel·les si s'esgota el recorregut judicial a l'Estat

Els col·lectius anti-MAT van demanar el soterrament de la lína en el tram
entre Bescanó i Santa Llogaia

324.Cat 20/02/2014

Coincidint amb l'acte d'inauguració de la línia de molt alta tensió (MAT), que connecta Espanya i França, els col·lectius anti-MAT han convocat actes de protesta contra aquesta infraestructura, que qualifiquen de línia de la vergonya i les mentides.

Hi mantenen l'oposició amb un recurs al Tribunal Suprem, i tenen la ferma voluntat d'acudir a Brussel·les si s'esgota el recorregut judicial a l'Estat. Una via que també segueixen els contraris a la MAT al nucli de Fellines, que en els últims anys han protagonitzat les protestes més visibles.

En una roda de premsa a Fellines, integrants dels col·lectius anti-MAT han explicat que tot el procés de construcció els ha desgastat, i els ha faltat temps i mitjans per fer efectiva la seva protesta. Els opositors al projecte no han vist satisfetes les seves reivindicacions. No s'ha soterrat el tram entre Bescanó i Santa Llogaia ni tampoc s'han escoltat les propostes per minimitzar l'impacte ambiental.

La veterana plataforma No a la MAT diu que s'han sentit sols, a diferència del que ha passat a la Catalunya Nord, on tots els partits i institucions van fer un front comú i van aconseguir que se soterrés la línia als Pirineus.

Suport de la CUP

Els grups contraris a la construcció de la línia han rebut el suport del diputat de la CUP al Parlament Quim Arrufat, que ha dit que l'entrada en funcionament de la línia és un pas de gegant enrere cap a la independència energètica de Catalunya.

Per Arrufat, aquest és un projecte que s'ha construït sense tenir en compte la gent del territori i amb mentides i diu que és exemple d'un model energètic esgotat.

Coincidint amb la roda de premsa, els opositors a la MAT han fet una mostra de l'alt índex de radiacions que, segons ells, emeten les torres de molt alta tensió. La medició s'ha fet en el mateix lloc on, temps enrere, un dels opositors es va enterrar dins del seu cotxe.

-.-

La MAT no ho hauria arreglat pas

Hi ha una responsabilitat del govern en el nomenament d'aquest director, Agustí Maure, que, ves per on, havia estat el número 2 de REE, la promotora de la MAT.


Joan Martí
Vilaweb.Cat 20/02/2015

Aquesta setmana restarà gravada en la memòria de molta gent, que ben difícilment l'oblidarà. Pensar que en el segle XXI, i en el món occidental, una nevada pugui originar un caos tan gran fa tremolar. A part la gestió política de la nevada, cal parlar del trinxament de torres i línies que ja havíem dit que fallarien. Sort que tenim els articles publicats, per recordar, ara, a molta gent una cosa que fa anys i panys que diem: falla la xarxa de distribució. I ha fallat un altre cop. En tenim més casos de no fa pas gaires anys. Encara tenim memòria.

Milions de beneficis que no repercuteixen en el territori. Ni modernització (torres pintades damunt de rovell) ni manteniment (empreses subcontractades per a fer el manteniment que cal i que no fan). Però, tot això, ho hauria de controlar el govern, amb el director d'energia al davant, i la realitat de fa anys és que tenen mans lliures per a fer els protocols pertinents i allò que vulguin. Però hi ha una responsabilitat del govern en el nomenament d'aquest director, Agustí Maure, que, ves per on, havia estat el número 2 de REE, la promotora de la MAT. Cal recordar que, després de la gran apagada de l'estiu del 2007 a Barcelona (amb multa de 22 milions d'euros que encara no han pagat), van decidir que hi hauria una comissió de seguiment de manteniment, inversions, etc. Ja es veu com s'ha planificat. I per això exigim la dimissió fulminant del senyor Maure. Ni un dia més pot estar en aquest govern.

La MAT com a línia de transport pertany a un model energètic centralitzat, que forma part de la doble anella de la Mediterrània. Depèn de poques empreses (lobbies i tinks-tanks al darrere) que fixen les condicions de tot: també del preu també, perquè tenen per missió el negoci. No dóna pas més seguretat al sistema, sinó que el fa més vulnerable. L'energia que ve d'una altra part d'Europa en qualsevol accident pot deixar d'arribar a molts països, com en tenim exemples recents. Encara que haguéssim tingut vint MAT, no s'haurien pas resolt els problemes.

I és que el 'quid' de la qüestió és planificar al costat del territori. Amb debat, diàleg, dades, transparència, etc., com es fa amb els nostres germans i amics de Catalunya Nord. Ho hem pogut comprovar tots aquests anys de treballar plegats; fins i tot hem participat i participem en els debats oberts que porten a terme.

Quan el ciutadà és tractat com un súbdit, sense respondre-li durant els dos primers dies, renyant-lo, pregonant que ells ho han fet bé... Lentitud, incompetència, prepotència…, normes actuals d'aquests dies. I ara expedients oberts, reclamacions que es miraran de pagar…, ja sabem la cançó de l'enfadós. Per això ja fa temps que la gent es malfia dels polítics 'professionals', que s'allunyen del ciutadà corrent. No el serveixen ni en aquests moments. Sort que la gent del carrer fa la feina primera de netejar els camins, tallar els arbres, etc.

Nosaltres, com a ciutadans responsables, proposem una nova cultura de l'energia, basada en el consum responsable, més eficient; una gestió de la demanda i una generació distribuïda; el foment de les energies renovables, però gestionades per la societat civil, no pas per grans empreses que abans es dedicaven al negoci del totxo i ara es diuen 'renovables' per poder continuar guanyant diners. Però ja veiem i comprovem, una vegada més, en mans de qui estem.

Joan Martí és el portaveu de la Plataforma No a la MAT


-.-

Rajoy i Valls inauguren la discutida MAT transfronterera

L'acte oficial es farà a l'entrada del túnel subterrani de la interconnexió de la part francesa (Montesquiu) amb moltes autoritats catalanes (sense Artur Mas ni cinc dels onze alcaldes convidats), espanyoles i franceses. L'obra, però, encara està en període de proves i no entrarà en funcionament fins al mes de juny.


Albert Solé / Montesquiu d'Albera (Rosselló)
Vilaewb.Cat 20/02/2015

El president espanyol, Mariano Rajoy, i el primer ministre francès, Manuel Valls, inauguren aquest migdia (11.30 h) la interconnexió elèctrica subterrània entre els dos països, coneguda com la línia de molt alta tensió (MAT).

L'acte oficial es farà a l'entrada del túnel subterrani de la part francesa (Montesquiu) amb moltes autoritats catalanes (sense Artur Mas ni cinc dels onze alcaldes convidats), espanyoles i franceses. El president de la Generalitat assistirà al dinar de treball amb el primer ministre francès, Manuel Valls, i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Rajoy l'havia convidat a la inauguració però Mas va explicar dimarts que primer havia de mirar si era compatible amb la seva agenda, ja que per avui ja tenia compromès un acte per celebrar el centenari del servei de biblioteques. 

L'obra, que ha costat 700 milions d'euros i molta oposició al territori, encara està en període de proves i no entrarà en funcionament fins al mes de juny. És la interconnexió soterrada més llarga del món, perquè a més del túnel de 8,5 quilòmetres que travessa els Pirineus, paral·lelament a la línia internacional del tren de gran velocitat, la resta del traçat també va per una rasa. El traçat total és de 64,5 quilòmetres. També s’ha encarit perquè utilitza un sistema nou a Europa, que és la tecnologia VSC (voltage source converter), que permet convertir en continu el corrent altern. Això era imprescindible tractant-se d’una línia que va sota terra.

Aquesta és la primera línia elèctrica entre Espanya i França que es construeix en els últims 30 anys, però suposarà un salt endavant important en la capacitat d’intercanviar energia elèctrica entre els dos estats. Es passarà dels 1.400 megawatts actuals al doble, 2.800 megawatts. Però és una quantitat encara molt lluny dels objectius que s’ha fixat la Unió Europea (UE), ja que suposarà passar d’una capacitat d’intercanvi del 3% de la demanda al 6%, quan l’objectiu europeu per al 2020 és del 10%.

L'oposició a la MAT, en especial al traçat entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema, no s'ha rendit mai.  Tot i la sensació de derrota perquè no han aconseguit aturar l'obra que avui s'inaugura oficialment, la lluita als tribunals continua, i dimecres passat nou experts que han fet informes contraris a la MAT, van explicar davant el Tribunal Suprem els seus arguments.

Dels onze alcaldes catalans convidats a l'acte d'avui, tres han decidit plantar Rajoy i Valls per mostrar la seva disconformitat amb l'obra: Biure, Agullana i Darnius. Els de la Jonquera i Vilafant tampoc hi seran per altres motius.

-.-

Avui s'inaugura la MAT. Una línia elèctrica que ha provocat discòrdia al territori de Girona


Alcaldes, sector turístic i ecologistes de les comarques de Girona han tingut postures contraposades. Els alcaldes han estat dividits però alguns municipis han tingut contraprestacions per facilitar el pas de la línia. Els hotelers l'esperaven amb ànsia per acabar amb els talls de llum a l'estiu. I els anti MAT no llencen la tovallola. Ho podeu escoltar en aquest informe d'Isabel Juanola.

Font: Informatius Catalunya Ràdio

-.-

"L'entrevista del Catalunya al dia Girona": Joan Martí, portaveu de No a la MAT



Aquest divendres s'inaugura la interconnexió elèctrica amb França a través de la línia de molt alta tensió, la MAT. Coincidint amb això, el Tribunal Suprem ha citat a declarar, aquest matí a Madrid, diversos tècnics que van qüestionar la legalitat del projecte del traçat aeri entre el Gironès i l'Alt Empordà. En parlem amb el portaveu de la plataforma No a la MAT, Joan Martí.


-.- 

El Consell Assessor de la Transició Nacional considera clau la MAT

Diu que és la manera d'evitar que el Principat sigui una 'illa energètica'


Vilaweb.Cat 20/02/2015

Avui s'inaugura la línia de molt alta tensió (MAT) que connecta elèctricament el Principat amb l'estat francès, tot i que no tindrà activitat comercial fins a l'estiu. A la inauguració, hi haurà el president espanyol, Mariano Rajoy, i el primer ministre francès, Manuel Valls. S'hi afegirà el president de la Generalitat, Artur Mas, a l'hora de dinar. Per Mas, la connexió és una opció perquè Catalunya no sigui una 'illa energètica': 'Si estem connectats amb la resta d'Europa amb tot o gairebé tot, per què no hem d'establir-hi també connexions elèctriques o d'energia?', va dir fa pocs dies.

Mas també va admetre que aquest projecte tenia un 'impacte territorial, com totes les infraestructures'. Per això, va dir, 'hem de determinar si aquest impacte és raonable o no d'acord amb el benefici'.

Des d'un punt de vista estratègic, el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) destacava aquesta infrastructura en l'informe novè sobre l'abastament d'aigua i d'energia en una Catalunya independent. El CATN deia que la línia MAT Sentmenat-Bescanó-Baixàs, que connecta amb l'estat francès, podria 'garantir intercanvis puntuals d'energia que asseguressin la disponibilitat energètica i l'estabilitat del sistema'.

Segons el CATN, aquesta línia MAT atorgarà a Catalunya 'la clau del transport entre l'estat francès i l'espanyol atès que, a partir de la posada en servei de la nova línia, el 75% de la capacitat d'interconnexió amb França passarà per territori català'. I donava indicacions al govern per procurar la seguretat de subministrament elèctric i permetre d'aprofitar la capacitat del sistema elèctric català tenint en compte la bona capacitat d'interconnexió: 'Haurà de crear les mesures necessàries per afavorir l'establiment de contractes bilaterals entre operadors del mercat elèctric, tant de compra com de venda d'energia.'

Més info:

Joan Martí Colomer: 'La MAT no ho hauria arreglat pas'


-.-

Inauguren la MAT, una línia gegantina rebuda amb molta oposició al territori

Interconnectarà elèctricament els estats espanyol i francès 

Fotografia: ACN.

Autor/s: Xavier Pi (ACN) i Redacció 
Vilaweb 20/02/2015

Avui s'inaugura oficialment la línia de molt alta tensió (MAT). Una línia amb unes característiques úniques al món: 250 quilòmetres de cable soterrat, un túnel que travessa el Pirineu, 700 milions d'euros d'inversió i 2.000 megawatts de potència. D'aquesta dimensió són algunes de les dades que mou la interconnexió elèctrica amb l'estat francès, un projecte que ja encara la recta final i que ha mogut polèmica al territori, fins al punt que hi ha calgut mediació europea. Avui se'n talla la cinta, però l'entrada en servei de la línia subterrània no arribarà fins a final de juny, quan s'hagi acabat el període de proves. Des d'aleshores, l'energia que circularà a 320 kV pel subsòl de l'Alt Empordà doblarà la capacitat d'intercanvi entre els estats espanyol i francès, però encara no s'haurà arribat a la recomanada per Europa.

Han passat set anys d'ençà que el mitjancer europeu Mario Monti va proposar de soterrar el tram transfronterer dels 400 kV. El primer informe que recomanava de fer passar la MAT pel subsòl va arribar a la Comissió Europea el desembre del 2007.

Avui Inelfe, la societat formada per l'espanyola Red Eléctrica i la francesa RTE, ja ha enllestit la interconnexió. Les obres han durat poc més de dos anys i mig. S'han alçat les estacions conversores, s'han excavat i recobert les rases, s'ha perforat el túnel del Pirineu i s'ha estès el cable que enllaça Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) amb Baixàs (Rossellò).

Al tram transfronterer, el període de proves va començar el mes de novembre i s'allargarà ben bé fins a final de juny. Serà aleshores quan entrarà en servei efectivament la interconnexió de la MAT. La línia soterrada que travessa el Pirineu té 320 kV i una potència de 2.000 MW.

Per rasa i en túnel

El tram de la interconnexió té 64,5 quilòmetres: de l'estació conversora de Santa Llogaia d'Àlguema a la de Baixàs. És aquí on es rebaixa la tensió de la MAT (de 400 kV a 320) i el corrent altern es converteix a continu mitjançant els 5.400 mòduls de potència amb què compta cada planta.

Quan la MAT s'enfonsa al subsòl, circula soterrada mitjançant una rasa de més de 50 quilòmetres. El calaix de formigó per on passen els cables (en total n'hi ha quatre, perquè són dos circuits) és a 3 metres de fondària.

A l'Alt Empordà, la interconnexió travessa onze termes municipals (Santa Llogaia, Vilafant, Figueres, Llers, Pont de Molins, Cabanes, Biure, Capmany, Darnius, Agullana i la Jonquera). Al tram rossellonès, la MAT soterrada passa per quinze municipis més.

La línia travessa el Pirineu mitjançant un túnel, perforat paral·lelament al del TGV. Té 8,5 quilòmetres de llargada (dels quals 1,1 són a l'Empordà) i un diàmetre de 3 metres i mig. Per construir-lo, es van fer servir dues perforadores de túnels fabricades expressament per al projecte (anomenades Albera i Canigó).

En total, la interconnexió elèctrica ha costat 700 milions. D'aquests, 225 milions s'han pagat amb una subvenció de la Unió Europea. A més, el Banc Europeu d'Inversions va concedir un préstec de 350 milions a Inelfe.

Duplicar la capacitat d'intercanvi

Segons l'estat espanyol, la interconnexió era necessària per a reduir la situació d'illa energètica en què es trobava. Quan entri en servei la MAT soterrada es podrà duplicar la capacitat d'intercanvi amb l'estat francès, que passarà de 1.400 megawatts a 2.800; és a dir, del 3% actual de la demanda al 6%.

Però encara no se satisfarà la recomanació de la Unió Europea, que diu que la capacitat d'intercanvi entre països ha de ser d'un 10%. Per això Red Eléctrica avança que més endavant caldrà fer més interconnexions.

Els trams denunciats

Mentre s'inaugura la interconnexió el Tribunal Suprem espanyol estudia uns informes oposats al tram aeri entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema. L'enginyer industrial Pep Puig, autor d'un d'aquests informes, diu que la MAT no és necessària per al territori: 'És una infrastructura que serveix a altres finalitats, com ara l'intercanvi d'electricitat entre les grans companyies elèctriques europees, inclosos els oligopolis espanyols, però no és necessària ni per al TGV ni per al subministrament a les comarques de Girona.'

Segons Puig, és una inversió imprudent perquè entrebanca el desenvolupament del futur sistema elèctric a Catalunya i a Europa, que es basarà en energies renovables.

Les organitzacions contràries a la línia faran un acte de protesta aquest matí (10.30) a Viladasens.

Durant molt anys hi ha hagut protestes al territori per l'impacte ambiental de les torres de la MAT. En aquest reportatge alguns dels activistes expliquen com veuen la situació en aquest moment.

Tot aquest temps, VilaWeb ha seguit amb detall la polèmica. Us oferim ací alguns dels articles publicats:

Opinió de Joan Martí Colomer: 'La MAT no ho hauria arreglat pas' (16-03-2010)

Ací trobareu tots els articles publicats a l'hemeroteca de VilaWeb sobre aquest tema.

-.-

Quim Arrufat "La privatització del mercat elèctric és la màfia organitzada"

Quim Arrufat "La privatització del mercat elèctric és la màfia organitzada"


Intervenció de Quim Arrufat (CUP-AE) en la moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la reforma energètica de l'Estat

La MAT i la bombolla elèctrica espanyola

El sistema elèctric espanyol no és res més que una altra bombolla, com la immobiliària. Per tenir una idea de la magnitud d’aquesta, només cal dir que la potència instal·lada a finals de 2014 éren 108.000 MW.

Per situar-nos, la demanda punta de potència els darrers anys, es situa en 43.010 MW, concretament el dia 13/2/12. Estem parlant d’un marge de reserva operatiu del 59%, i pujant. S’estima un valor de reserva òptim del 25%, (França 22%).

I tot això sense tenir en compte, tota la potència latent que hauria d’aportar l’autoconsum elèctric i que s’està bloquejant, aferrissadament (Real Decreto Autoconsumo), des del govern i el lobby elèctric.



L’objectiu real de la MAT és rescatar el sector elèctric espanyol i permetre-li exportar els seus brutals excedents elèctrics  cap a Europa i així evitar, el fet de, tenir aturades les noves centrals de cicle combinat de gas i haver de rebaixar la potència o bé aturar reactors nuclears.

Extret del l’informe de REE 2012: “…El saldo d’intercanvis internacionals d’energia elèctrica ha mantingut el signe exportador per novè any consecutiu. Les exportacions es van elevar a 18.857 GWh (14.023 GWh el 2011), mentre que la xifra d’importacions es va reduir a 7.427 GWh (7.932 el 2011). Com a resultat, el saldo net exportador va ser d’11.430 GWh, un 87,7 % superior al del 2011. Aquest saldo ha representat el 4,2 % de la producció total peninsular. …”


Amb la MAT, l’estat espanyol doblarà la capacitat d’interconnexió, passarà d’un 3% al 6%. Cal dir que Catalunya, com a estat independent, ja compta amb una capacitat d’inteconnexió superior al 10%, recomanació de la UE, SENSE COMPTAR AMB LA MAT.


I per acabar-ho d’adobar, ens diuen que la MAT ha de servir per aprofitar al màxim l’electricitat de fonts renovables, cosa que topa frontalment amb la darrera reforma energètica on es bloqueja totalment l’autoconsum : 


d’aquí s’entén que boicotegin les renovables, perquè els hi resten hores de funcionament a la seva generació fòssil, que hagin cancel.lat la central de cicle combinat de gas que havia de construir-se a Bescanó i que posposin per al 2016 la subestació de Ramis, perquè l’únic que els interessa és exportar, per no entrar més en fallida.

Recordem que els arguments del lobby elèctric  per encolomar-nos la MAT, eren:
  • “a Girona ens quedarem a les fosques”, sí que ens hi vam quedar però no perquè no hi hagués prou energia disponible sinó perquè una simple nevada va deixar al descobert la ineficiència  del sistema centralitzat de producció d’energia.
  • “evacuar l’energia eòlica”. ¿Ens preguntem quina energia eòlica? A Catalunya tant sols tenim uns 1258 MW eòlics i majoritàriament al sud. La MAT és al nord i té una capacitat de transport de més de 6000 MVA , és a dir cinc vegades més i amb unes pèrdues associades al transport al voltant d’un 20%.
  • “a la província de Girona no tenim connexió de 400kv”. Que ens expliquin de quin voltatge és la línia de Coll d’Ares i la que ara arriba a Bescanó.
  • “per poder funcionar el TGV calen també 400 kv”. El TGV ja porta uns mesos funcionant i no és que funcioni sense 400 kv, sinó que ni tan sols funciona amb 220 kv. La darrera excusa és que funciona amb “energia interina”.
  • Com s’ha vist, tots aquests arguments són falsos, i ara que el TGV ja funciona la darrera excusa és que cal la MAT per augmentar la freqüència d’aquests gran infraestructura,  que segons la mateixa RENFE, un de cada quatre trajectes del TGV tant sols té un passatger al dia. Per no parlar dels 97.000 milions del cost total del projecte, del cost real del bitllet on per cada euro que paga el viatger l’estat el subvenciona amb dos euros més.

La mateixa història de sempre, privatitzar beneficis i socialitzar les pèrdues, però amb l’agravant  que comporta la destrucció del territori i la salut de molts catalans


-.- 

19 de febr. 2015

Enresa transportarà per carretera els residus fins al magatzem nuclear

· L'estudi d'impacte preveu una ruta a través de la C-12, la C-44 i l'AP-7 per als residus d'Ascó i Vandellòs II

· Alcaldes afectats de l'Ebre mostren la seva sorpresa i preocupació davant l'anunci 

Imatge del magatzem individual de residus nuclears de la central nuclear d'Ascó.
Foto: JOAN REVILLAS

A.Caralt
Diari de Trragona 19/02/2015

L’estudi d’impacte ambiental del projecte de construcció del magatzem central de residus nuclears (MTC) a Villar de Cañas inclou les rutes de transport que hauran de seguir els residus emmagatzemats a les centrals espanyoles fins al petit poble de Conca, unes rutes sempre per carretera que viatgen per vies incloses a la xarxa d’itineraris de mercaderies perilloses de Catalunya.

L’estudi està promogut per l’empresa nacional de residus radioactius (Enresa) i es troba amb fase d’avaluació final per part del Govern. El Consell de Seguretat Nuclear ja ha donat el seu vist-i-plau a l’estudi i el període d’al·legacions va expirar fa mesos.

En el cas d’Ascó I i II, l’opció és la carretera C-12, l’Eix de l’Ebre, d’Ascó fins al municipi de Móra la Nova, on connecta amb la C-44, que transcorre pels municipis de Tivissa i Vandellòs, fins a assolir l’autopista AP-7. El transport enfilaria llavors l’autopista en direcció a València creuant municipis del Baix Ebre i el Montsià. En el cas de Vandellòs II, la via utilitzada també és l’AP-7 amb el mateix recorregut en direcció sud.

Els residus viatjaran dins de contenidors, un per comboi. Es dissenyen uns contenidors cilíndrics d’acer, de vuit metres i 130 tones. Del total del pes del contenidor, entre 10 i 14 tones corresponen al residu nuclear mentre que la resta a material de protecció. L’estudi estima que les característiques dels contenidors «garanteixen que les radiacions a l’exterior durant el transport siguin nul·les o pràcticament nul·les i sense conseqüències per a l’entorn i les persones».

Es preveu que els contenidors superin tres assajos per garantir la seva seguretat: una caiguda lliure sobre un blanc rígid des de nou metres d’alçada, una caiguda des d’un metre d’alçada sobre una barra d’acer en forma de punxó, l’impacte d’una massa de 500 quilos, l’exposició durant mitja hora a un foc de 800 graus centígrads i la seva immersió sota l’aigua un mínim de vuit hores.

El comboi que s’utilitzarà, sempre que sigui possible, és un transport amb semiremolc de vuit línies. Si no és possible pel tipus de via a seguir s’emprarà un transport similar amb la càrrega rebaixada. Un vehicle pilot advertirà les resta de vehicles del pas del comboi. Les rutes de les dues centrals catalanes estableixen una velocitat de transport de 40 km/hora, a banda de la mesura generalitzada de disposar de dos conductors. D’altra banda, Enresa estableix mesures addicionals com una xarxa de tallers durant el recorregut per atendre incidències abans de dos hores. Es preveuen 40 transports anuals en totes les rutes dissenyades a l’Estat, poc més de tres cada mes.

L’estudi analitza les dues vies de transport possible, la carretera i el ferrocarril, i la segona opció perd en tots els casos. En el cas d’Ascó i Vandellòs, les raons són que l’opció del tren suposa un increment del temps de recorregut entre un 15 i un 25 per cent més i sobretot la necessitat de realitzar obres de condicionament prop de les estacions de ferrocarril on es carregaria el combustible gastat. En el cas d’Ascó, uns treballs estimats entre 2 i 4 milions d’euros i a Vandellòs, d’entre 3 i 6 milions d’euros.

Sorpresa i preocupació

Alcaldes de municipis per on transiten les rutes han mostrat al Diari la seva sorpresa davant l’estudi d’Enresa. L’alcalde de Móra la Nova, Ferran Bladé, assegurà ahir que ho desconeixia i que ni l’Associació de Municipis en Àrees Nuclears ni la Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya (MADE), de la qual és membre el municipi, ho havia comunicat. Abans de pronunciar-se en un sentit o altre, assegurà que estudiaria amb detall el document.

L’ alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, també ignorava l’establiment de les rutes. Amb tot, afirmà que la C-44 és una via inclosa en la xarxa de mercaderies perilloses i que confia en la seguretat dels combois nuclears si finalment es construeix l’MTC. «A mi no em generà cap preocupació», afirmà.

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, en canvi, es mostrà preocupar per l’anunci i va lamentar la manca d’informació d’Enresa. «No hem rebut cap comunicació oficial i volem saber com es produirien aquests combois, a quines hores, i quins efectes poden tenir».

Ferré s’estranyà que el consistori no hagi rebut cap informació atesa la seva condició de municipi del pla d’emergències nuclear de Tarragona.

Dures crítiques de Greenpeace

L'organització ecologista Greenpeace ha criticat que l'establiment d'aquestes rutes no s'hagi comunicat als municipis afectats i alertat que al llarg de 60 anys viatjaran per les carreteres espanyoles unes 6.700 tones de residus radioactius. La portaveu de la campanya nuclear de l'organització, Raquel Montón, afirma que el risc zero no existeix i que als Estats Units s'han comptabilitzat fins a 58 accidents en trasllats de residus. La portaveu alerta que els itineraris perjudicaran l'economia dels municipis per on circulen els transports i que la població no rebrà, a canvi, cap compensació. Per aquesta raó, Greenpeace trametrà una carta als 210 municipis afectats. L'organització s'oposa a la construcció del magatzem nuclear i opta per consolidar els magatzems a cada planta atòmica. 

-.-

La MAT, novament en dubte just abans de ser inaugurada

Nou pèrits que havien fet informes contraris a la MAT declaren al Suprem i diuen que la línia és un disbarat 


Vilaweb.cat 19/02/2015

La mateixa setmana que s'ha d'inaugurar la línia de molt alta tensió (MAT) que connectarà el Principat amb l'estat francès, el Tribunal Suprem espanyol n'estudia una demanda en contra. Ahir hi van declarar nou tècnics que havien emès informes oposats al tram aeri entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema. Tots nou van tornar a qüestionar la interconnexió i la van qualificar de 'disbarat'. Demà el president Artur Mas assistirà a un dinar de treball amb Mariano Rajoy i Manel Valls a Peralada amb motiu de la inauguració de la interconnexió elèctrica, que es farà a Montesquiu d'Albera. 

Els pèrits van declarar ahir com a testimonis al Suprem davant el jutge, que havia admès a tràmit el contenciós interposat per la Iaeden, la CUP i l'AlarMAT. Aquest contenciós anava contra l'acord del consell de ministres espanyol que havia declarat d'utilitat pública el tram Bescanó - Santa Llogaia i n'havia aprovat el projecte executiu. 

Tots van defensar els seus informes, en què denunciaven, per exemple, que la línia no disposava dels estudis d'impacte ambiental necessaris i que incomplia la distància de seguretat entre torres i habitatges, de manera que en van qüestionar la legalitat. 

Entre els qui van declarar ahir, hi havia el doctor i president d'Eurosolar, Pep Puig; la professora d'economia de la UdG Anna Garriga; l'economista Josep C. Vergés; l'enginyer tècnic en topografia Enric Barneda; el metge expert en camps electromagnètics José Luis Bardasano; i el doctor de la UB i professor de sociologia Joaquim Sempere.

Una connexió 'il·legal'

En declaracions a l'ACN, Josep Vergès va criticar que els governs francès i espanyol inaugurin demà una 'connexió internacional il·legal' perquè 'encara no s'ha aprovat cap pla d'impacte ambiental internacional de la MAT'. I va afegir: 'Han fet totes les trampes possibles, i si a França s'han tingut en compte els ciutadans i s'ha soterrat tot el traçat, a Espanya el govern espanyol es riu dels catalans i trosseja la línia, fet que paguem tots.' Així mateix, demanà: 'Intentem aturar aquests disbarats que es fan en aquest país dels monopolis.'

Tanmateix, es mostrà esperançat: 'És un disbarat que malauradament ja és pràcticament tot construït, però els jutges --si no els d'aquí, els d'Europa-- tombaran tot el projecte i posaran en evidència no solament els polítics de Madrid, sinó també els de Catalunya que han permès un disbarat com aquest.'

Una 'inversió imprudent'

L'enginyer industrial Pep Puig també va defensar al Suprem un informe en què exposava que la MAT no era necessària per al territori: 'És una infrastructura que serveix a altres finalitats, com és l'intercanvi d'electricitat entre les grans companyies elèctriques europees, inclosos els oligopolis espanyols, però no és necessària ni per al TGV ni per al subministrament a les comarques de Girona.'
Segons Puig, és una inversió imprudent perquè entrebanca el desenvolupament del futur sistema elèctric a Catalunya i a Europa, que es basarà en energies renovables.

Alhora, el catedràtic de la Universitat d'Alcalá de Henares José Luis Bardasano va dir al jutge que les línies d'alta tensió eren perjudicials per a la salut dels ciutadans perquè els camps electromagnètics eren cancerígens: 'Hem dit clarament que calia soterrar el tram, desviar les línies i tenir en compte els avenços tecnològics per jutjar-ne la viabilitat.'

'Amb més ganes de batallar que mai'

Marta Picó, representant de la Cooperativa de Projectes Ambientals (Copa), recordava que els impactes ambientals de les obres no han estat avaluats. Segons ella, al Suprem el paper de l'advocat de l'Estat i la defensa de Red Eléctrica Española es confonien, i, malgrat que la MAT s'inaugura demà, sortien del tribunal 'amb més ganes de batallar que mai'. 

Tram final del recurs

El contenciós contra la MAT que ara el Suprem espanyol haurà de dirimir no és pas el primer sobre aquesta línia que hi arriba. En aquest cas s'interposa contra l'acord d'un consell de ministres espanyol del 2013 que aprovava el tram aeri entre el Gironès i l'Alt Empordà.

Tanmateix, el Suprem ja ha tombat més d'un recurs relacionat amb la MAT. En concret, el 2010 va arxivar els presentats contra els trams Sentmenat-Bescanó i Vic-Bescanó.

Ara, després de les declaracions dels tècnics i d'estudiar tota la documentació sol·licitada, el procediment pot acabar amb una vista o bé amb una sentència.


-.-

5 de febr. 2015

Un model extractivista i insostenible

El documental 'Les nostres energies' pretén obrir un debat al voltant del model energètic, actualment un sistema oligopòlic i allunyat del control democràtic. Es projectarà a diverses ciutats de Catalunya durant el febrer 


Miquel Carillo
Directa 05/02/2015

“Per què hi ha tants porcs a casa nostra? Doncs perquè els criem per exportar carn barata. Si hem d'importar pinso des de l'Argentina per donar-los de menjar i, després, ficar-los en un transport fins a Rússia, és clar que això, tard o d'hora, ens petarà als dits”. L'Eudald Rifà, del Grup de Defensa del Ter, obre així Les Nostres Energies, un documental d'Enginyeria Sense Fronteres que vol fer una denúncia de l'actual sistema energètic a Catalunya. Aquest divendres, el documental es presenta al Cinema Truffaut de Girona (20:30h), on s’obrirà un debat després de l’emissió. Més endavant, es presentarà a la resta de Catalunya.

Eudald Rifà sosté que el model productiu i de consum actual es basa en l'accés a l'energia pràcticament “il·limitat” i a preus “irrisoris”. Com apunta David Llistar, de l'Observatori del Deute en la Globalització: “Hem construït una societat basada en aquesta dependència energètica, que ens obliga a mantenir acords, per les bones o per les dolentes, amb els països productors i sostenir tot tipus de règims dictatorials per poder accedir a aquesta energia”. La dependència implica, doncs, els pitjors impactes ambientals i les violacions dels drets humans més esgarrifoses.

Algunes de les conseqüències del model són: el fracking, les prospeccions marítimes, la MAT, les nuclears i els seus residus. Les entitats de cooperació han denunciat els “abusos” d'una economia extractivista que actua impunement lluny de casa i que, ara, pretén foradar el nostre jardí i convertir-nos, també, en víctimes. De passar fred a casa a l'hivern a no poder ni cuinar: el nombre de persones que pateix pobresa energètica a Catalunya, cosa desconeguda fins fa pocs anys, no deixa d'augmentar.

Sens dubte, la crisi econòmica hi té molt a veure, però resulta inaudit que empreses amb beneficis mil milionaris que operen gairebé en règim de monopoli no tinguin l'obligació d'oferir solucions davant un problema com aquest. L'oligopoli energètic imposa les seves polítiques a l'administració, una connivència escandalosa. Les portes giratòries no deixen d'alimentar un sistema que, en pocs anys, ha desmantellat un dels pocs sectors tecnològics punters del país, el de les renovables; clau, d'altra banda, per poder evitar el canvi climàtic i les seves conseqüències imprevisibles, que ja són aquí.

No és casualitat que aquests grups econòmics siguin els mateixos que tenen grans interessos arreu. Tampoc és casual que aquest mercat, més enllà dels impactes i els beneficis, internacionalitzi les lluites comunes i les solidaritats: poques vegades una experiència de lluita popular als EUA, contra el fracking en aquest cas, s'havia compartit de manera tan profitosa a Europa. Una xarxa de moviments socials treballa a tot arreu per denunciar aquest sistema i, afortunadament, comencen a sorgir col·lectius que encara van més enllà: cada dia augmenten les iniciatives ciutadanes organitzades per dotar-se d'energia des de la visió de servei públic i amb l'objectiu de servir el bé comú. “El que estem fent és apuntar a la línia de flotació del negoci de l'oligopoli”, com diu Ana Marco, de Som Energia. “Perquè recuperar l'energia és tornar el país als seus legítims propietaris, tots i totes nosaltres”, rebla David Fernàndez. El documental mostra que, com en altres tantes coses, la democràcia és gran part de la solució, per fer un país i un món nous.
-.-

1 de febr. 2015

Qui ens ha obligat a eliminar la indústria fotovoltaica?

Sabent que el clima Mediterrani és més sec que el clima Continental i molt més sec que el Oceànic, a la vista del següent mapa, En quin lloc d'Europa instal·laries centrals solars fotovoltaiques?
.


Involución de la Fotovoltaica en España 

¿20-20-20?

Sens dubte la Península Ibèrica no seria un mal lloc. En qualsevol cas, indiscutiblement molt millor que les illes britàniques, oi? Doncs resulta que durant aquest últim any 2014, la potència fotovoltaica total instal·lada a UK supera la instal·lada a Espanya (5000 MWp front a 4672MWp).
.

Com és això possible?

Resulta que quan mirem a les gràfiques de creixement anual, veiem que el país que menys creix és Espanya. I és que en els últims cinc anys, pràcticament no s'ha instal·lat fotovoltaica al nostre país.


En aquesta gràfica es veu com Alemanya decreix el seu ritme de creixement fotovoltaic (però clar 8,2 vegades més potència instal·lada que Espanya) i que el Regne Unit l'augmenta sensiblement (creixent un 46% el 2014), mentre que Espanya des de 2009 decreix el seu ritme de creixement fins a fer virtualment zero (hem crescut un 0,1% el 2014).

Aquestes dades mostren justificadament que es necessita un canvi de rumb en la política energètica d'aquest país.

Autor: 

Carlos Olmos Pérez
Tècnic en Desenvolupament
Laener Soluciones Energéticas SRL  

Encara ets a temps de participar en el canvi de rumb. SI US PLAU et demanem que visitis la web www.quieroauditoriaenergetica.org i signiss a favor d'aquesta Iniciativa Popular perquè es realitzi una auditoria del sector elèctric. Els polítics que han governat aquest país no estan mirant pel bé de la societat, sinó per les Companyies Elèctriques perquè segueixin tenint milionaris beneficis, i tot i així ens diuen que els devem 30.000 milions d'euros. No estem bojos, ens estan enganyant simplement.

http://www.quieroauditoriaenergetica.org


-.-