31 de maig 2014

2na reunió de la plataforma No a la MAT l'Aleixar el Dia Internacional del Medi Ambient

2na reunió de la plataforma No a la MAT l'Aleixar el DIA INTERNATIONAL DEL MEDI AMBIENT, 5 de juny 2014 



La propero reunió és celebrarà el “Dia International del Medi Ambient”

DIJOUS 05 de Juny a les 20.30H AL BAR DE LES PISCINES amb el següent ordre del dia:

- informació sobre els activitats comuns entre les Plataformes No a la MAT de L’Aleixar, La Selva, Almoster i el Priorat (manifest, documents, activitats,…)
- com puc participar? formem comissiones per al treball diari: comunicació externa (entre les plataformes), comunicació ajuntament, disseny informació, comunicació entitats locals,…
- L’Aleixar es posa en contra de la MAT: recollim les firmas de tots els Aleixarens!
- pase del video “Penjat d’un fil – Molt Alta Tensió”

Us esperem a la reunió.
Per que sí que tu també pots fer un canvi!

-.-

La MAT es va dissenyar per a un model que ja no és viable

Dos experts posen en dubte la necessitat de la línia d’Alta Tensió i qüestionen l’actual model energètic.

Els experts en energia  Pep Puig i Antonio Turiel en la xerrada d’ahir
sobre la MAT.

Diari de Girona 31/05/2014
 
El model energètic, el sistema econòmic en general i la necessitat de construir una línia d’Alta Tensió que creui les comarques gironines en un context de baixada de la demanda elèctrica. Són algunes de les qüestions que van tocar ahir Antonio Turiel, investigador de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, i Pep Puig, doctor en enginyeria industrial i activista ecologista, en una xerrada que va servir per analitzar el present i el futur de la MAT.

Turiel, d’una banda, va fer un repàs a l’actual situació de davallada de generació de recursos energètics, posant especial èmfasi en el petroli. A més, l’investigador va emfatitzar que la línia es va idear preveient una necessitat d’exportació de França que ara ja no existeix. “La línia es va dissenyar per un model d’exportació de França que ja no és viable”, va exposar.

Per la seva banda, Puig va defensar que Catalunya ja té una capacitat d’exportació elèctrica del 10% de l’energia instal·lada, fet pel qual la MAT no faria falta.

-.-

30 de maig 2014

Les empreses de l'Ibex 35 augmenten la seva presència a paradisos fiscals

Las empresas del Ibex 35 aumentan su presencia en paraísos fiscales
  • Las empresas españolas suspenden en transparencia, según el Observatorio de Responsabilidad Social Corporativa
  • REE, Inditex y Telefónica son las que más informan y Acerinox, Grifols y Técnicas Reunidas, las más opacas
Rajoy y los grandes empresarios españoles del Círculo Empresarial
por la Competitividad, la pasada semana
Pilar Blázquez
eldiario.es 29/05/2014

Las empresas del Ibex 35 incrementaron en 2012 un 6,8 % el número de filiales domiciliadas en paraísos fiscales, según las últimas estadísticas recopiladas por el Observatorio de Responsabilidad Social Corporativa que se ha presentado hoy en Madrid su décima edición.

Como en años anteriores, de las 35 grandes empresas cotizadas, 33 tienen presencia en países de baja o nula tributación. Pero durante el último año analizado, se registró un aumento de 30 nuevas sociedades participadas y dependientes de empresas del Ibex, hasta llegar a 467, un 6,8% más que el año anterior y un 31,9% más que en 2010.

Tan solo Indra y Sacyr se mantienen fuera de este grupo. En el otro extremo, Banco Santander sigue liderando la presencia en paraísos fiscales con 79 filiales, siete más que el año anterior. En segundo lugar está ACS con 70, una menos que en 2011, y el tercer lugar lo ocupa BBVA con 33 filiales, 10 menos que el año anterior. El sector financiero acumula un total de 142 filiales radicadas en países de tributación laxa.

BBVA aclara que con la definición española de paraíso fiscal, solo tienen presencia en las Islas Cayman. Para evitar suspicacias, el banco lleva los beneficios obtenidos en esta filial a Estados Unidos y tributa allí por los impuestos debidos. Además, y por segundo año consecutivo, la entidad ha aclarado cuánto paga en impuestos.

"Este incremento de filiales en paraísos fiscales no ha ido acompañado de una mayor información ni sobre sus actividades, ni sobre su presencia en esos lugares de baja tributación", ha explicado Orencio Vázquez, portavoz del Observatorio. El único cambio destacado lo ha protagonizado BBVA. El banco presidido por Francisco González incluyó en la memoria de 2012 información sobre los impuestos que abona en cada uno de los países en los que está presente. Pero ni siquiera ese gesto convence a los analistas. "Esa información no es suficiente si no viene acompañada de un detalle de sus actividades para que podamos comprobar que está pagando lo que realmente debe pagar", puntualizó Vázquez.

El Observatorio de RSC hace su propia metodología para definir lo que es un paraíso fiscal, tomando datos de la OCDE y de la red Tax Justice Network. Sin embargo, las empresas solo asumen por paraíso fiscal los que así se consideran en España por no haber firmado criterios de doble imposición.

Delaware

El lugar preferido por las empresas del Ibex 35 para domiciliar su filiales es Delaware, un Estado de EEUU cercano a su capital con un tratamiento fiscal muy laxo para las empresas internacionales dedicadas al sector inmobiliario. Holanda, Luxemburgo, Irlanda y Suiza les siguen en el ranking, aunque ninguna de ellas figura ya como tal en la lista de lo que España reconoce como paraísos fiscales. Sin embargo, en estos países apenas se pagan impuestos y en algunos casos se conservan la confidencialidad y el secreto bancario. Como cambio de tendencia, la presencia en los paraísos de palmeras y playas tropicales pasa a ser menos importante. 

En general, los autores del informe suspenden a todas las empresas del Ibex 35 en transparencia por la escasa información que transmiten en sus memorias tanto en materia de compromisos fiscales, como medioambientales, laborales e incluso de cara a sus consumidores. En el resultado global, REE, Inditex y Telefónica son las empresas más transparentes. Acerinox, Grifols y Técnicas Reunidas ocupan las tres peores posiciones.

Ni rastro de las preferentes o cláusulas suelo

Oracio Vázquez señaló como "especialmente preocupante" la ausencia de referencias a los conflictos que han creado alarma social como el problema de las preferentes, las cláusulas suelo, desahucios, etc. "En caso de hacerse alguna referencia se hace en tono positivo. Por ejemplo, número de arbitrajes resueltos, etc., pero en ningún caso se refleja la dimensión del conflicto", explica.

El informe también destaca la ausencia de referencias a prácticas abusivas de mercado, ni siquiera en las memorias de aquellas empresas que han sido multadas por ello.


Otro de los temas que se echa en falta en la información facilitada por las empresas es el de sus políticas anticorrupción. A pesar de que, según señala el estudio, el tema es candente en España por todos los casos investigados por la justicia, "la ausencia de explicaciones por parte de las compañías es clamorosa", denunció Orencio Vázquez.

Cambios a golpe de legislación

En materia de gobierno corporativo el único avance que se ha detectado es la inclusión de la información sobre las retribuciones de los consejeros, exigida por ley. Pero solo tres de las 35 empresas del Ibex aportan información detallada de los blindajes de sus directivos, pese a que el 88% de ellas reconoce su existencia. "Este es un ejemplo de que las recomendaciones de gobierno corporativo no sirven. La regulación no solo es positiva, sino necesaria", apunta Orencio Vázquez.


Es esa misma línea, el Observatorio denuncia la justificación que hacen las empresas del Ibex de la escasa presencia de mujeres en sus consejos de administración. "Parece una justificación convincente decir que están en la media española que es del 10%, cuando el objetivo recomendado por Bruselas es del 40%".

El déficit informativo se repite en todos los campos analizados por el Observatorio: políticas medioambientales, derechos humanos, o corrupción. Las empresas hacen referencia a sus políticas teóricas en estas materias, pero no reflejan el detalle de cómo se implantan en cada uno de los casos, con lo que es imposible comprobar cómo y con qué calidad se están llevando a cabo. 

-.-

La sociovergència fa país de casino

El Parlament aprova l'encaix legal de BCN World


El Triàngle 29/05/2014

Les modificacions legislatives necessàries per tirar endavant el macro complex de joc BCN World a la Costa Daurada han estat aprovades aquest dijous al Parlament de Catalunya amb els vots de CiU i PSC. El projecte successor d'Eurovegas, liderat per Veremonte, es beneficiarà de la baixada dels impostos sobre el joc del 55% al 10%.

ERC i el PP han donat suport a alguns punts de la nova normativa, mentre que Ciutadans s'ha abstingut en algunes ocasions perquè no comparteix l'elaboració d'una llei a mida, per bé que valora la inversió. Iniciativa i la CUP són els únics partits de la cambra que han votat en contra de tot el text.

Les claus de la nova legislació, relacionades amb les regulacions fiscal i urbanística i la protecció dels menors, han rebut vots en contra, únicament, per part d'ERC, Iniciativa i la CUP. El nou pla urbanístic donarà lloc a la requalificació de terrenys d'ús residencial per destinar-los a l'activitat econòmica.

-.-

Informació relacionada 



-.-

La química ha tancat el 2013 amb una xifra de negoci inferior a la d'anys anteriors

Informa: Carlota Vendrell
Canal Reus TV  29/05/2014


La química ha tancat el 2013 amb una xifra de negoci inferior a la dels anys anteriors però amb la incorporació de tres empreses més. Aquesta és la conclusió de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, l’AEQT. Per al sector de la química al Camp de Tarragona, el2013 ha estat un any de feina per dibuixar un futur pròsper, per definir  projectes com el Clúster Químic del Mediterrani, que enguany ha començat la seva activitat.

DECLARACIONS: Jesús Loma-Ossorio, president AEQT.

-.-

29 de maig 2014

31 de maig, Manifestació "No juguem al joc de Bcn World!" #nojuguem



31 de maig MANIFESTACIÓ #nojuguem



Després que Bcn World hagi demanat rebaixes fiscals abusives i s'hagi aprovat, després que vulguin concentrar al Camp de Tarragona un nucli de casinos salvatges i els conseqüents impactes sobre la població, després que pretenguin continuar inflant la bombolla immobiliària turística i després que pretenguin saltar-se la planificació i la legislació vigent, l'Assemblea Aturem Bcn World i els més de 50 col·lectius que hi donen suport, convoquen una manifestació per dir que "No juguem al joc de Bcn World!".

La manifestació es durà a terme el dissabte 31 de maig a les 19h, amb sortida a la Plaça Bonet de Salou.

Més informació a: www.nojuguem.cat

No et van deixar votar el #multireferèndum?

Bon dia! No et van deixar votar el #multireferèndum?

Sabies que pots votar online? A què esperes? 

Ho pots fer en aquest enllaç: https://vota.multireferendum.cat


Multireferèndum al facebook: https://www.facebook.com/multireferendum

 
Més informació:

Multireferèndum 2014 és una convocatòria, de la gent per a la gent, per debatre i decidir sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques.
Descripció
Què és?

Multireferèndum és una convocatòria ciutadana sobre diverses qüestions d’interès públic que es multiplicarà a Catalunya entre el 27 d’abril i el 25 de maig de 2014.

La promovem col·lectius implicats en problemàtiques sobre les quals necessitem que s’expressi la voluntat popular de forma directa i determinant. Entre nosaltres hi ha comissions promotores d’Iniciatives Legislatives Populars bloquejades. Per tirar-la endavant, cerquem tota l’ajuda possible.

És una experiència innovadora que combinarà el vot electrònic i el presencial en una convocatòria multitemàtica. En ella es facilitarà als participants informació contrastada i formes debat i deliberació pública.

El procediment i la xarxa resultant seran posades al servei de posteriors edicions i promotors, amb l’objectiu d’anar construint una eina de referèndum obert, en els camins d’una democràcia d’arrel, creixent i directa.

Principis

El Multireferèndum és una iniciativa:

# Cooperativa: els grups promotors comparteixen la necessitat de treballar conjuntament per tal d’interpel·lar amb el màxim de garanties al conjunt de la societat. Tot i això, les temàtiques que aporten a la convocatòria i les campanyes que se’n deriven són tractades de forma autònoma.

# Confluent: multireferèndum és un vector de treball obert a qualsevol persona o col·lectiu interessat en les temàtiques tractades o en el mateix procés participatiu. Es tracta de generar un corrent concret i de durada determinada, a través d’un esforç de conjunt.

# Per una democràcia directa i de carrer: practiquem una democràcia creixent que posi en mans de les persones les decisions directes sobre qüestions comunes. Incorporem el vot electrònic i altre eines digitals, però sense deixar de banda la necessitat del debat i la trobada.

# Per una eina de futur: entenem aquesta convocatòria com una primera onada i volem d’aquest esforç ens en quedi una eina per seguir abordant problemàtiques tant en l’àmbit local com en el general.

Objectius


# Volem fer objectiva la voluntat popular en les matèries d’interès públic assenyales.

# Volem aconseguir la més alta participació possible i que aquesta sigui la seva principal força del procés.

# Volem fer possible el vot presencial a tots els municipis de Catalunya.

# Volem combinar amb èxit la deliberació pública, el vot electrònic i el vot presencial i que, a més, sigui una experiència replicable.

# Volem activar una xarxa a favor de la democràcia directa a través d’una experiència pràctica
Temàtiques

@multireferendum és una iniciativa independent i gestionada des del terreny associatiu. En aquesta primera convocatòria, posarà a debat (provisionalment) les següents temàtiques:

# Cultius i aliments transgènics
# Dret a referèndum vinculant per a les Iniciatives Legislatives Populars (ILP)
# Deute il·legítim
# BCN World
# MAT Comarques de Girona
# Servei d'aigua a la ciutat de Lleida
# Control democràtic i directe de l’energia

De forma complementària, s’hi podrà incloure una pregunta de caràcter local i de vot descentralitzat en funció dels diferents territoris que ho demanin.

Suports inicials

Som lo que Sembrem / Plataforma Aturem el Fracking / Xarxa per la sobirania energètica / Parlament Ciutadà / Pirates de Catalunya / Independència per canviar-ho tot Ponent-Pirineus / Plataforma aigua és vida / Unió de Pagesos-sector ecològic / Ecoconsum / Associació Naturalistes de Girona / Ca la Dona / Col·lectiu a les Trinxeres / Alternativa Verda / Dia de la Terra /Revista Sobirania Alimentària, Biodiversitat, Cultura / CUP / Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute / Procés Consitutent Noguera / Procés Constituent Segrià / Procés Constituent Pla d’Urgell / Unió de Plataformes / La Torna

-.-

La llei que permetrà la construcció de BCN World s'aprova amb el suport de CiU, PSC i PPC

Els aspectes urbanístics, fiscals i relacionat amb els menors reben el vot en contra d'ERC, ICV-EUiA i CUP i l'abstenció de PPC i C's
.

Foto: Javier Díaz

ACN / Diari de Tarragona 29/05/2014

El Parlament ha aprovat aquest dijous la llei que permetrà tirar endavant el projecte de BCN World al Camp de Tarragona. Els vots de CiU i PSC han permès que la norma que crea l'espai legal per al complex d'oci i joc hagi pogut reeixir. A l'altre costat s'han situat ERC, ICV-EUiA i la CUP, que han criticat la llei, el projecte i han votat en contra dels aspectes relacionats amb la regulació fiscal, urbanística i protecció dels menors. El PPC, que ha votat majoritàriament a favor del projecte, s'ha abstingut en els punts clau, mentre que C's ho ha fet al conjunt de la llei al·legant que la inversió els agrada, però no la llei feta 'ad hoc'. L'aprovació de la llei dóna via lliure a la inversió.

-.-

Informació relacionada:

324.Cat 29/05/2014

-.-

El Parlament aprova els canvis legislatius per construir BCN World

Encaixada de mans de Mas i Navarro després d'oficialitzar el pacte
perquè el macrocomplex d'oci pugui tirar endavant.

324.Cat 29/05/2014

El ple del Parlament ha aprovat aquest matí la llei que permetrà que el complex turístic BCN World s'instal·li al territori amb els vots del PSC i de CiU, que havien arribat prèviament a un acord. Esquerra Republicana i el Partit Popular han votat a favor d'alguns articles. Tal com ja se sabia Iniciativa i la CUP han votat en contra de tot el text.

La llei modifica la fiscalitat dels casinos, que passa del 55% actual al 10% i preveu un nou pla urbanístic que permetrà la requalificació de terrenys per passar d'usos residencials a activitat econòmica. Barcelona World, promogut pel grup inversor Veremonte, tindrà sis complexos, tots formats per un hotel, un centre comercial, restaurants i un casino.

Durant el debat, el PP s'ha mostrat favorable a alguns punts del canvis legislatius. El diputat Rafael Luna ha recriminat però l'actitud de les dues formacions que han arribat a l'acord: "És un reglament que el continuaran fent CiU i el Partit Socialista, el cos de bombers que salva CiU quan Esquerra Republicana els deixa tirats".

ERC ha obert el debat reiterant la seva negativa a votar a favor dels punts de la llei que modifiquen els impostos i l'urbanisme. Ho ha argumentat Pere Aragonès: "Avui s'aprova un projecte que potser portarà rendiments polítics i econòmics a curt termini però que no pot ser la pauta de desenvolupament del país". Per part del socialistes, Xavier Sabaté ha assegurat que no es reduiran els ingressos de la Generalitat, tot i la rebaixa de l'impost del joc als casinos.

El govern necessitava un grup de l'oposició per poder modificar la llei que ha de permetre que BCN World s'instal·li al territori, però fa gairebé dos mesos un acord entre Mas i Navarro ja va anunciar que el PSC donaria suport al canvi legislatiu.

-.-

28 de maig 2014

Saps què respires?


Presentació dels resultats de:

l’ESTUDI D'AVALUACIÓ REAL DE LA QUALITAT DE L'AIRE A LA VALL DEL FRANCOLÍ.

Amb la participació dels responsables de l’Estudi de La Universitat Politècnica de Catalunya.

Divendres 6 de juny, 20h, Teatre - Auditori del Morell.

Organitza: Plataforma Cel Net.

Blog oficial: http://plataformacelnet.blogspot.com

Facebook oficial: https://www.facebook.com/plataformacelnet

-.-

El PP tomba al Congrés la petició de tancar el Castor definitivament

Apel·la a la cautela i demana que s'esperin els resultats dels informes encarregats a experts internacionals

Plataforma marina del projecte Castor, davant la costa de Vinaròs i Alcanar.
Foto: Joan Revillas

Maribel Millan
Diari de Tarragona 28/05/2014

La Comissió de Medi Ambient del Congrés dels Diputats ha rebutjat avui, amb l’únic vot en contra del Partit Popular, la proposició no de llei de CiU perquè el govern de l’Estat tanqui definitivament el projecte Castor, ja que l’informe de l’Institut Geològic Nacional estableix una vinculació directa entre la activitat d’injecció i extracció i els sismes registrats a la població de Tarragona i de Castelló.

La diputada del Partit Popular Teresa de Lara ha remarcat que el govern està a l’espera dels informes internacionals que confirmen les conclusions dels informes de l’Institut Geogràfic Nacional i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, «tal i com recomanaven els mateixos estudis».

Un cop hagin conclòs tots els treballs i informes requerits i que estan en curs, «es comptarà amb una base tècnica sòlida sobre la que es prendrà una decisió definitiva, i que pot incloure el desmantellament del magatzem de gas», ha assegurat la diputada del PP, qui ha afegit que en tot moment primarà la seguretat de les persones i el respecte al medi ambient.

Lara també ha rebutjat les crítiques al Ministeri d’Indústria per haver amagat els informes que relacionaven directament la injecció del gas al magatzem amb els vora 600 sismes registrats a la zona, i ha remarcat que la tramitació del Castor es va dur a terme durant el govern socialista, el qual va donar llum verda a una declaració d’impacte ambiental que no incloïa estudis de risc sísmic de la zona.

En tot cas, des del Partit Popular s'ha remarcat que la paralització de l’activitat decretada al setembre del 20013 es mantindrà el temps que faci falta, i s'ha demanat prudència i cautela en aquesta problemàtica.

Per la seva banda, el responsable de Medi Ambient de CiU, Martí Barberà, ha defensat que, després de conèixer els informes, només cal procedir al desmantellament de les tres infraestructures del Castor amb totes les garanties de seguretat i ambientals.

Aquesta ha estat una de les principals demandes incloses en el text que CiU va consensuar amb PSOE i Esquerra Plural i que ha aglutinat el suport de tots els grups tret del popular.

La proposició no de llei també reclamava que es depuressin totes les responsabilitats tècniques i polítiques pertinents i l’adopció de mesures perquè la solució que es doni a aquest projecte fallit no se sufragui «amb diners públics» i hagin de ser els ciutadans o els consumidors de gas natural els que assumeixin les conseqüències del Castor.

Des del PSOE s'ha demanat que es reconeguin com a part afectada tots els municipis a banda i banda del Sénia que han rebut les conseqüències dels terratrèmols. Per la seva banda, la diputada catalana Laia Ortiz (Izquierda Plural) ha qualificat el projecte Castor de despropòsit «mancat de transparència» i ha  reclamat al govern que doni a conèixer tots els informes, tècnics, jurídics o econòmics existents.

Informació relacionada:

L’Institut Geològic estima que els sismes del Castor poden arribar a 4,8 Aguaita.Cat

Un informe apunta que les injeccions de gas de Castor haurien activat falles desconegudes fins ara 324.Cat

-.-

Un informe apunta que les injeccions de gas de Castor haurien activat falles desconegudes fins ara

L'Institut recomana al govern fer exàmens més exhaustius.
324.Cat 28/05/2014

Un informe de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) apunta que els sismes que es van registrar a la zona de Benicarló i Vinaròs tindrien, segons les dades disponibles, relació amb les operacions d'injecció de gas matalàs que es van dur a terme el setembre del 2013. L'estudi, considerat el definitiu, afirma que una part d'aquestes tremolors són d'origen natural, però aquestes injeccions haurien activat falles que eren desconegudes fins ara.

La segona part dels sismes que es van registrar a la zona en aquesta època és "diferent" i amb terratrèmols de magnitud superior, de tipus "disparat". El document considera que aquests moviments tel·lúrics, un cop aturades les injeccions de gas, són resposta al canvi tensional produït en algunes falles existents al voltant dels magatzems subterranis. En un informe de l'Institut Geogràfic Nacional anterior, també s'apuntava l'existència d'una falla fins ara desconeguda.

L'estudi de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) assegura que la sismicitat en activitats de l'home que comporten modificar l'estat dels esforços naturals de l'escorça terrestre és un fenomen molt conegut i cada vegada més comú a causa del "gran desenvolupament" de les tècniques d'explotació dels recursos subterranis. Per això, adverteix que el fenomen de la sismicitat induïda pot tenir lloc en activitats que comportin tant l'extracció com la injecció de fluids al subsòl.

"En alguns casos, la sismicitat relacionada amb aquestes activitats pot arribar a produir terratrèmols que facin mal a les infraestructures civils, especialment quan hi ha una desestabilització de les falles tectòniques pròximes al seu punt de trencament.

Respecte a les falles que han produït la sismicitat més important, l'IGME conclou que són les de dimensions "relativament petites", que es localitzen a l'interior del magatzem i que no surten a la superfície. En concret, estimen que la magnitud que podria assolir un terratrèmol originat per aquestes falles podria ser d'una magnitud del 4,8.

Aquest institut recomana al govern que es realitzin un seguit d'estudis geològics i geofísics de més detall per caracteritzar amb més fiabilitat la magnitud dels terratrèmols a la zona i el seu entorn.

El govern espanyol demana "prudència" abans de paralitzar el projecte Castor

El PP ha manifestat el seu rebuig a una iniciativa de CiU per paralitzar de forma definitiva i permanent el projecte Castor, després dels informes de l'Institut Geològic que confirmen la relació directa entre els prop de 600 sismes registrats i les injeccions de gas en el magatzem subterrani.

Durant el debat a la Comissió de Medi Ambient, la diputada Teresa Lara ha avançat que el Grup Popular votarà en contra de la proposta i ha explicat que estan a l'espera d'informes internacionals que confirmin les conclusions de l'IGME.

Una vegada acabats els treballs en tots els eixos en curs, "es comptarà amb una base tècnica sòlida sobre la qual es prendrà una decisió definitiva, inclòs el desmantellament". Per al govern, primarà "de manera determinant" la seguretat de les persones i el respecte al medi ambient i ha sol·licitat "cautela i prudència".

En la seva proposta, CiU demanava també, i entre d'altres punts, utilitzar tots els mecanismes tècnics, polítics i jurídics per conèixer i aclarir les causes concretes, i depurar les responsabilitats tècniques i polítiques i impulsar les accions necessàries perquè no s'hagi de pagar amb diners públics el valor net o residual de les instal·lacions de Castor.

Antecedents

Des del 5 de setembre fins al mes d'octubre es va produir una sèrie de terratrèmols amb l'epicentre a la zona marítima en què es localitza el magatzem de gas Castor, coincidint amb la injecció de gas matalàs a la instal·lació. El 24 de setembre es va registrar un sisme de magnitud 3,5 i els següents dies la població propera va sentir fins a 14 terratrèmols. Fins al 4 d'octubre no es van deixar de sentir moviments sísmics.

Davant la situació, el Ministeri d'Indústria va ordenar el 26 de setembre el cessament temporal de les activitats del magatzem fins a saber l'origen dels sismes.

L'Institut considera que la sèrie sísmica de setembre de 2013 és una "anomalia" rellevant si se la compara amb la sèrie sísmica en el mateix entorn en el que va d'aquest segle. Fins 2013, únicament s'havien registrat 34 terratrèmols de magnitud fins a 3,3. No obstant això, la sèrie sísmica de Castor al setembre de 2013 i fins al 21 d'octubre és de 516 terratrèmols de magnituds entre 0,7 i 4,2. En aquest període es van arribar a produir fins a 53 moviments sísmics al dia.

L'activitat sísmica va començar a disminuir gradualment a partir del 17 de setembre, quan es va aturar la injecció de gas.


Notícies relacionades:
-.-

15 de maig 2014

Espanya: última colònia de Monsanto

Mentre la indústria es retira de la UE per la falta d'interès i la polèmica que envolta els transgènics, Espanya s'ha incrementat un 20% el nombre d'hectàrees dedicades al seu cultiu en l'últim any. Acapara el 67% dels experiments a l'aire lliure i el 90% dels terrenys amb organismes genèticament modificats de tot Europa.

El maíz transgénico MON-810 es el único producto genéticamente modificado
cuyo cultivo comercial está permitido en la UE.
España acapara la mayor parte. AFP

LUCÍA VILLA
Público
04/08/2013

Ni insectos exterminadores, ni olas de frío, ni sequías prolongadas. La plaga que ha conseguido acabar con las semillas transgénicas en casi todo Europa no ha sido otra que el rechazo creciente de sociedad y clase política a los organismos genéticamente modificados (OGM). España, donde los sucesivos gobiernos han respaldado siempre a la industria de la biotecnología, sobrevive a contracorriente como la última esperanza europea de un sector que, a excepción de EEUU y Canadá, obtiene potenciales beneficios de las tierras de países en vías de desarrollo.

Aquí, lejos de la tendencia del resto del continente, los terrenos con cultivos transgénicos han aumentado un 19% con respecto al año anterior, según los últimos datos publicados por el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. 138.543 hectáreas en total, que suponen más del 90% de todo el sembrado genéticamente modificado de la UE. El 10% sobrante se divide en pequeños campos de Portugal, República Checa, Rumanía y Eslovaquia, con apenas repercusión en el mercado internacional. El resto de Estados miembros se abstienen.

Hace menos de un mes, Monsanto, el mayor fabricante mundial de semillas transgénicas del mundo, anunciaba su decisión de retirar todas las solicitudes para nuevos cultivos modificados genéticamente en la Unión Europea. Lo hacía, según comunicó la multinacional estadounidense, debido a la "falta de perspectivas comerciales" para la biotecnología en la región. Las cinco peticiones para plantar variedades de maíz, soja y remolacha para azúcar de Monsanto llevaban años a la espera de que la Comisión Europea diera el definitivo visto bueno, pero la fuerte oposición ciudadana, sumada a el veto contra los OGM de Francia, Alemania, Grecia, Luxemburgo, Bulgaria, Austria y Hungría mantiene estancado el proceso de aprobación.

"La Comisión podría aprobarlas, pero es un marrón que nadie está dispuesto a asumir porque la población se les echaría encima y porque tampoco ha despertado gran interés entre los agricultores", señala Blanca Ruibal, responsable de Agricultura y Alimentación de la ONG Amigos de la Tierra. Hace un año y medio, también la empresa química alemana BASF renunció a desarrollar cosechas transgénicas en Europa y trasladó sus operaciones de investigación a Estados Unidos ante la falta de apoyo de los países comunitarios.

La Asociación Española de Bioempresas (ASEBIO), que aglutina a entidades que desarrollan actividades de biotecnología en España, considera que las prohibiciones de algunos países a los OGM son "ilegales" puesto que la decisión es competencia de la Comisión y no de los estados en particular. "No es de recibo obstaculizar el progreso de los agricultores privándoles de la libertad para aumentar la producción. Los que proponen la prohibición del cultivo deberían añadir a quién van a privar del alimento o qué espacios naturales proponen roturar como consecuencia de sus propuestas", sostienen.

Monsanto sólo mantendrá por ahora la solicitud para el maíz MON-810, el único OGM autorizado para su cultivo comercial dentro de la UE, presente sobre todo en España. Esta variedad de grano, cuyos genes han sido modificados para sobrevivir a las plagas del taladro, obtuvo luz verde hace 15 años a través de una autorización con vigencia para una década. La Comisión Europea debería haber decidido sobre su renovación en 2008, pero no lo hizo. Después de cinco años en los que se ha seguido sembrando con una licencia expirada, se espera que las autoridades europeas tomen pronto una decisión al respecto. De ser negativa, supondría el fin de la agricultura transgénica en Europa.
 
Apoyo institucional

El respaldo a los transgénicos en España no es mucho mayor que en el resto de Europa. De hecho, el rechazo es mayoritario. El último Eurobarómetro sobre biotecnología publicado en 2010 refleja que el 53% de los españoles se opone a la técnica de insertar genes de otra especie en un fruto para hacerlo más resistente. El apoyo ha ido disminuyendo considerablemente desde 1996, cuando era del 66%; a 2010, con el 31%.

Tampoco los estudios realizados han demostrado que de los cultivos con maíz transgénico se obtenga mayor rendimiento que de los de maíz convencional. Según Greenpeace, el Ministerio confirmó en una carta reciente a la ONG esta información. Este periódico consultó al departamento de Arias Cañete sobre la cuestión, pero aseguró no poder proporcionar una respuesta a tiempo para la fecha de publicación de este artículo. Ante este escenario, la causa de que nuestro país constituya casi el único baluarte de la industria transgénica en Europa hay que buscarla en el espaldarazo institucional a esta tecnología. Los cables de la embajada de EEUU en España publicados por Wikileaks en 2010 revelaron la alianza entre los dos gobiernos para hacer presión por el sector.

Tampoco la industria esconde sus intenciones. El grupo de trabajo sobre Agricultura y Medioambiente de ASEBIO, coordinado por Monsanto, establece entre sus misiones la de "contribuir a desbloquear obstáculos administrativos para un mayor empleo de la biotecnología en la agricultura". El grupo señala que "ha participado en varias consultas sobre textos legislativos" y en la Comisión de Medio Ambiente de la CEOE.

"Hay un interés detrás por demostrar que los cultivos transgénicos están en crecimiento constante y que están siendo aceptados por los agricultores", dice a Público Luis Ferreirim, responsable de la campaña de Agricultura y Transgénicos de Greenpeace. Ferreirim asegura que el número de hectáreas cultivadas publicadas por el Ministerio son sólo "estimaciones" que no se corresponden con la realidad, puesto que están basados en datos de ventas de semillas proporcionados por la misma industria. "No todas las semillas se utilizan, las hectáreas reales son muchas menos", afirma.

Los grupos ecologistas llevan años demandando al Gobierno que haga un registro público con la localización exacta de las parcelas donde se cultivan transgénicos, tal y como ordena una directiva europea. Su principal denuncia es que al desconocerse esta información, los agricultores convencionales no pueden prevenir una hipotética contaminación procedente de las siembras genéticamente modificadas. Muchas de ellas son cultivos en fase todavía de experimentación que se realizan al aire libre. "Estamos hablando de plantas a las que se les han insertado otros genes y que no se sabe cómo reaccionarán. Además se polinizan fácilmente", sostiene Ruibal.

-.-

11 de maig 2014

Uns 250 pagesos de les comarques de Tarragona es concentren contra els robatoris al camp

Concentració pagesos Vilallonga del Camp.
324.Cat 21/05/2014

Uns 250 pagesos de les comarques de Tarragona s'han concentrat a Vilallonga per protestar contra els robatoris al camp, alguns amb violència.

A la protesta hi han assistit els alcaldes de Constantí, Alcover, el Morell, la Selva del Camp i Vilallonga. Aquestes poblacions, situades a la vall del Francolí, són les més afectades. També han aprofitat la convocatòria alguna de les víctimes dels atacs dels lladres.

Unió de Pagesos, que ha organitzat l'acte, considera que ja s'han traspassat les línies vermelles. Segons han manifestat, darrerament la situació és intolerable, els robatoris no han fet més que augmentar i en alguns casos amb l'agreujant de perill d'agressió.

Per això demanen al govern de la Generalitat una millor coordinació entre cossos de seguretat i els agents rurals. També han enviat un missatge al govern espanyol perquè s'endureixin les penes de la nova reforma del Codi Penal.

-.-

8 de maig 2014

Unió de Pagesos convoca assamblea a la Selva del Camp davant l'augment d'inseguretat a les finques

  

S’allarga la inseguretat a les finques agrícoles de casa nostra. Un robatori rural a Vilallonga del Camp va acabar amb dues persones agredides.

El passat dijous 1 de Maig , una família pagesa de la Selva va ser brutalment ataconada per uns lladres al seu mas quan feien un dinar familiar. El resultat: la seva filla amb el nas trencat i quatre punts a la cara.

Per això, el proper dijous dia 8 de maig a les 9 del vespre a La Defensa Agraria, farem una reunió de suport a la familia i a la gent implicada amb el territori.


Reunió oberta a tothom !!

Prou robatoris i agressions al camp!
Si toquen un pagès, ens toquen a tots!!
UNIÓ DE PAGESOS DE LA SELVA DEL CAMP

1 de maig 2014

Florentino prepararia la devolució del Castor a l'Estat

La Defensora del Poble admet a tràmit una reclamació de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia contra el Castor

Especial: Crisi sísmica

Florentino Pérez. Foto: Europa Press
Nació Digital 28/04/2014

Florentino Pérez, president d'ACS, i soci majoritari d'Escal UGS, la companyia que explota el Castor, no les té totes i ja ha començat a moure fils per no sortir perdent en l'afer del magatzem submarí de gas ubicat davant les costes de les terres del Sénia.

Així, segons apunta el digital Vozpópuli , el president del Reial Madrid s'està plantejant tornar a l'Estat la concessió per a l'explotació del magatzem de gas subterrani que té un termini de 25 anys i cobrar la indemnització corresponent, que rondaria els 1.400 MEUR, sense avaluar els costos de desmantellament, que arribarien als 300 MEUR.

Segons han confirmat a Vozpópuli diverses fonts al corrent del procés, Florentino ha sondejat al ministre d'Indústria i Energia, José Manuel Soria, amb l'objectiu de polsar l'opinió del Govern sobre això.

Cal tenir en compte que ACS, pretenia despendre's de la meitat de les seues accions sobre el Castor venent-les a Enagás, però la gasista ha rebutjat finalment entrar en l'opració, ja que el preacord anava lligat a l'execució i la posada en marxa del Castor.

La Defensora del Poble escolta la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia


La Defensora del Poble, Soledad Becerril, ha admès a tràmit la reclamació presentada per la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, en relació amb la tramitació administrativa del projecte Castor d’emmagatzematge de gas natural.

“L’admissió a tràmit de la nostra queixa suposa una bona noticia, sobretot perquè des d’esta institució s’anunciava que s’havia obert una investigació per avaluar el risc sísmic del projecte Castor, davant les possibles negligències que van provocar l’onada sísmica de finals de l’any passat,” ha valorat la Plataforma en un comunicat.

En este mateix sentit, la Plataforma recorda que en l'informe anual de 2013 elaborat per la Defensora del Poble es recollia la següent consideració: “L'avaluació del risc sísmic que pogués estar associat a l'activitat d'injecció de gas a la planta d'emmagatzematge Castor, sobre la qual ja han enviat la documentació sol·licitada tant el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient com el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, es troba en estudi quan es redacta aquest informe”.

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia s’ha posat a disposició de la Defensora del Poble “per a facilitar tota aquella informació que li puga ser d’interès” en relació a “la falta de resposta tant del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, com per part del Ministeri de Medi Ambient, perquè el silenci negatiu no ha de ser una excusa per no respondre”.

Una altra de les queixes que ha formulat la PDTS davant la Defensora del Pueblo ha estat que “no es reconegués en cap moment” l’entitat com a part interessada,” tot i les reiterades peticions fetes davant els organismes competents”. La Plataforma també ha reiterat “la falta d’estudis sísmics tot i els advertiments” que ha vingut fent i les al·legacions presentades durant la tramitació del projecte.

NOTÍCIA RELACIONADA: El ministeri respon a Alcanar que no reobrirà el Castor sense garanties "absolutes" de seguretat

28/04/2014 Indústria respon a Alcanar que no reobrirà el Castor sense garanties "absolutes" de seguretat
20/04/2014 «El Castor no és segur ni viable. Són 1.700 MEUR tirats al mar»
15/04/2014 L'informe de Fiscalia sobre el Castor estarà llest «en breu»
15/04/2014 Nou terratrèmol de 2,1 graus al voltant del magatzem Castor
10/04/2014 Dos punts negres ebrencs senyalats a mapamundi de la Justícia Ambiental
04/04/2014 Els ajuntaments de banda i banda del Sénia fan front comú davant el Castor
25/03/2014 Tota la veritat sobre el Castor veurà la llum dissabte a Alcanar 
14/03/2014 Benicarló crema el Castor a les falles

Més infromació relacionada:

Castor: la bombolla sísmica

01/10/2013 El projecte Castor de Florentino Pérez desencadena una llarga sèrie de terratrèmols a Vinaròs

-.-

Castor: la bombolla sísmica

Investigació periodística per conèixer la gestació del Castor, les maniobres polítiques, l'entramat empresarial amb Florentino Pérez al davant i la resposta ciutadana. 

Editorial: EDICIONS SALDONAR

Autor: Marsal, Jordi

Colecció: PERIODISTES
Materies: ENSAYO ACTUAL;
ISBN: 978-84-941164-6-9
EAN: 9788494116469
Preu: 11.54 €
Preu amb IVA: 12.00 €

Sinopsis 

El 2013, una onada de moviments sísmics va sacsejar les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat. Van sonar totes les alarmes i el projecte Castor es va catapultar a les portades dels mitjans. I tot per un magatzem submarí de gas instal·lat vint-i-dos quilòmetres mar endins, davant de Vinaròs i Alcanar, gestat amb «estiuenca nocturnitat» i sense els informes sísmics exigibles, al costat mateix d’una falla de dimensions considerables. Les advertències insistents van ser obviades i els promotors van tirar pel dret, ocultant el fracàs de les proves d’injecció. El llibre investiga els orígens del projecte i l’entramat d’empreses —l’ACS de Florentino Pérez al capdavant— que li han donat forma, sempre amb la benedicció dels governs socialista i popular. Jordi Marsal posa llum a la compra de voluntats, els interessos inconfessables i els intents barroers —de l’empresa i del govern espanyol— per evitar que les administracions catalanes intervinguessin en el procés d’autorització.

El llibre als mitjans

Lèxit de Castor: la bombolla sísmica (TV3, 26 abril 2014)
El projecte Castor i els seus efectes en el medi ambient és el centre d"un llibre que està tenint molt èxit a les Terres de l"Ebre.
Escal UGS va incrementar un 150% el cabal d’injecció de gas i això va generar una tensió al subsòl que va provocar la crisi sísmica

Els sismes del Castor els van provocar les injeccions de gas a màxima potència (Ara, 26 abril 2014)
Una de les informacions més destacades és la prova que demostra que les injeccions de gas coixí els primers dies de setembre són la causa directa dels terratrèmols més forts que es van produir entre finals de setembre i principis d’octubre.
El periodista ebrenc Jordi Marsal publica "Castor: la bombolla sísmica", en què demostra com el magatzem ha provocat els terratrèmols a les Terres del Sénia i que el projecte no pot operar amb les condicions que havia previst

-.-

Un canal amb portes giratòries

DAVID MARÍN
ANUARI MÈDIA.CAT

Josep Grau, l’actual president de l’empresa que està construint el canal Segarra-Garrigues, és el conseller que va adjudicar l’obra l’any 2002.

El 23 de desembre de l’any 2002, el conseller d’Agricultura Josep Grau (CiU) anunciava la decisió del Govern d’adjudicar la construcció de la xarxa de regadiu del canal Segarra-Garrigues al consorci de constructores Aigües del Segarra Garrigues SA (ASG) per un total de 1.102,6 milions d’euros a pagar en 20 anualitats. Avui, 13 anys i 600 milions d’euros després, el mateix Grau presideix aquell consorci, i el futur d’aquesta obra milionària de la Generalitat –només superada en inversió per la línia 9 del metro– presenta incerteses pel que fa al seu finançament, el seu ús social i la seva gestió ambiental. El Segarra-Garrigues és un ambiciós projecte que pretén convertir una àrea de secà de la mida de Menorca en un territori regat per aigua abundant, a través d’una gran autopista hidràulica i més de 3.500 quilòmetres de canonades.

Josep Grau va fitxar com a president d’AGS l’any 2011, en substitució de l’advocat lleidatà Jaume Regany i Puig, president d’aquest consorci d’empreses des de la seva constitució. El nomenament es va oficialitzar en una junta extraordinària d’accionistes. L’assumpció d’aquest càrrec no vulnera la Llei d’incompatibilitats catalana, perquè Grau va ser conseller d’Agricultura entre el 1999 i el 2003. Aigües del Segarra Garrigues SA (ASG) està liderada per la constructora FCC (té un 24% del capital social), per Agbar (22%) i per les constructores Copcisa (21%) i Copisa (20%). Completen la junta les constructores Benito Arnó (5,5%), Romero Polo (1,375%), M y J Grúas (1,375%), Àrids Romà (1,375%), Constructora de Calaf (1,275%), Sorea (1%) i Aqualia (1%). Aquestes són les empreses que des de l’adjudicació concedida per Agricultura el 2002 estan construint la xarxa de regadius i que, un cop s’hagi enllestit l’obra, gestionaran el canal durant una concessió de 30 anys.

Tot i haver deixat la conselleria l’any 2003, Grau va ser diputat al Parlament de Catalunya fins al 2010. La seva carrera política es va iniciar el 1983 com a regidor a Mollerussa, alcalde d’aquest municipi del Pla d’Urgell entre el 1987 i el 1999, president de la Diputació de Lleida entre el 1990 i el 1999 i conseller d’Agricultura entre el 1999 i el 2003. El fitxatge per AGS es va produir el 2011, quan feia un any que Grau havia deixat de tenir qualsevol càrrec públic, però els primers passos de l’exconseller en el món de l’empresa privada es van produir l’any 2009. Un any abans de plegar com a diputat va fer els primers moviments cap al sector privat i es va incorporar com a conseller assessor de la Fundació LAFER, un think tank creat el 2008 per l’exconseller de Sanitat de Madrid i sotssecretari del Ministeri d’Agricultura espanyol entre els anys 1997 i 2003, Manuel Lamela. LAFER es dedica a promoure estudis i projectes dels sectors sanitari i agroalimentari i té diversos polítics retirats dins del seu consell assessor, entre els quals, Eduardo Zaplana, Josep Piqué, Pedro Barato, vicepresident de la CEOE i president del sindicat agrari Asaja, i Josep Puxeu; aquest darrer, exsecretari d’Estat de Medi Ambient i Aigua entre el 2005 i el 2008 i avui màxim representant de la patronal de begudes refrescants Anfabra. Grau no era un perfecte desconegut en el món polític madrileny: a més de relacionar-s’hi com a conseller català d’Agricultura, anteriorment també havia estat diputat al Congrés espanyol per CiU els anys 1994 i 1995.

Aquell 2009, Josep Grau també va es va incorporar com a president a la consultoria barcelonina Ingal Ingeniería y Consulting, i també com a president de Total Foods SL, empresa dedicada a la compra i venda de matèries primeres alimentàries i amb seu al mateix despatx que Ingal Energías Renovables. En aquestes dues empreses l’acompanyava com a secretari i conseller del consell d’administració Jordi Ciuraneta i Riu, militant de CDC, president de la cooperativa Copaga i nomenat el 2013 director general de Pesca i Afers Marítims de la conselleria d’Agricultura.

Sobrecostos i mala previsió 
.
Quan el 2010 va acabar la legislatura, Grau va quedar finalment sense càrrec públic i la gran obra del Departament d’Agricultura que ell va impulsar com a conseller, el canal Segarra-Garrigues, vivia hores d’una gran incertesa: la Unió Europea havia denunciat l’Estat espanyol per vulnerar la normativa comunitària de protecció de la fauna en el projecte del canal, i obligava a refer dràsticament el pla de regadius dissenyat per la Generalitat. Quan el 2002 la conselleria d’Agricultura que dirigia Josep Grau va aprovar el projecte, va obviar la Directiva 92/43/CEE de la Unió Europea, sobre protecció d’hàbitats de les aus en perill d’extinció, i no va preveure les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) que exigia la normativa comunitària.

Així, amb les obres ja en marxa, la Generalitat va haver de refer el projecte de regadius i el 2010 va aprovar una nova declaració d’impacte ambiental incorporant-hi les ZEPA. Aquesta declaració preveia que el reg del canal es veuria reduït fins a les 42.105 hectàrees, quan en el projecte inicial se n’establia un total de 70.150. Finalment, el Pla d’impacte mediambiental aprovat el 2011 a partir d’aquesta declaració va fixar en 68.200 hectàrees les àrees de reg, tot i que una part important tindria els regs limitats a regs de suport per tal d’evitar danys a la fauna. A més de perdre zones de reg d’alt rendiment, els nous requisits del projecte afegien 108 milions d’euros de cost per a millores d’hàbitat i gestió ambiental.

Amb data 31 de desembre de 2012, el consorci AGS havia executat obres per valor de 677 milions d’euros segons les dades de l’empresa pública Infraestructures.cat, encarregada de gestionar l’obra pública del Govern català. En temps de bonança econòmica, l’obra avançava sense problemes. Però, un cop la Generalitat s’ha trobat amb problemes pressupostaris, ASG hi ha posat el fre de mà. Així, amb l’exconseller Grau ja al capdavant del consell d’administració, el consorci va elaborar durant el 2012 un pla econòmic i financer amb unes conclusions demolidores: tenint en compte els costos d’implementació de les ZEPA de 2010, amb els 1.100 milions que el 2002 la Generalitat es va comprometre a invertir en el projecte, les hectàrees que es podran acabar transformant en regadiu seran només 24.174, una xifra que queda lluny tant de la previsió inicial com de les 68.200 hectàrees amb reg limitat. Així consta en la memòria de l’exercici de 2012 d’ASG, que també preveu que la programació constructiva anirà ara més lenta i la xarxa de regadius estarà enllestida el 2022. En el moment de l’adjudicació es va fixar el 2013 com a data final de les obres, data que es va endarrerir dos anys en incorporar-s’hi les ZEPA. Així doncs, la mateixa persona que com a conseller havia aprovat l’adjudicació s’adreçava ara al Govern amb un informe que diu que, amb els diners d’aquella concessió i amb les correccions que per indicació legal de la UE s’han hagut de fer, només s’hi pot dur a terme un 34% del projecte.

El Govern nega el sobrecost

Alguns informes interns del mateix Govern corroboren que el projecte de regadius del Segarra-Garrigues estaria entrant en situació d’un gran sobrecost. El diari El País revelava el 3 de març de 2013 l’existència de l’informe Estimació import sistema Segarra-Garrigues, que fa diferents prospeccions del possible sobrecost de l’obra. El pitjor escenari que planteja és que l’import final del canal per a la Generalitat pugui arribar a incrementar en un 81% el que s’havia previst i que la Generalitat acabi pagant 1.928 milions d’euros, i no els 1.100 milions pels quals s’havia adjudicat l’obra a ASG: gairebé el doble del licitat. L’informe apunta que les primeres adjudicacions s’haurien fet entre un 40% i un 60% per sobre del preu de mercat.

Fonts d’Infraestructures.cat treuen ferro a l’informe, neguen que es pugui considerar oficial i afirmen que no hi ha sobrecost. Segons l’empresa pública, la situació actual, en què s’ha invertit ja un 70% del pressupostat en l’adjudicació a ASG però només estan disponibles per al reg 5.532 hectàrees i hi ha reg efectiu en 4.261 hectàrees (un 6% del territori previst), no vol dir que l’obra sigui més cara, sinó que la progressió de regants que s’hi incorporen és lenta i es farà més ràpida a mesura que les obres avancin i la xarxa estigui més completa.

Tanmateix, l’explicació no convenç tothom. Ni tan sols el mateix Govern català. El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) ha rebut l’encàrrec de Presidència d’analitzar els costos i la rendibilitat econòmica i social de la xarxa de regadiu. Fonts d’aquest organisme assenyalen que s’està treballant en un informe des de l’estiu de 2013, tot i que el document encara no s’ha publicat. Tampoc no convenç l’oposició ni el territori, on el possible sobrecost ha provocat l’alarma. La diputada d’ICV a Lleida Sara Vilà ha reclamat des del Parlament que es presenti l’informe del CADS i també que es faci una auditoria dels comptes del Segarra-Garrigues per detectar si hi ha una desviació pressupostària greu. A més, representants de diverses entitats (Unió de Pagesos, CCOO, la UGT, l’Ateneu Popular Garriguenc, Som lo que Sembrem i ICV) van impulsar aquest gener una plataforma destinada a reclamar transparència en la gestió de les obres i que la gestió futura del canal vagi a favor d’un desenvolupament econòmic i ambiental sostenible del territori i en benefici de la petita pagesia.

La manca de crèdit ofega els regants

A tot plegat, s’hi afegeix que el Govern català va aprofitar la Llei òmnibus de 2012 per introduir un canvi important en la manera com es finança l’obra del canal. Des de l’inici de l’obra, la Generalitat ha construït primer els sistemes de reg, independentment de si hi havia o no pagesos que es comprometessin a incorporar-s’hi, i després ha cobrat un 30% del cost als regants que se’n beneficiaven. La nova normativa, però, requereix que l’obra es programi en funció de si en cada tram hi ha prou pagesos que hagin signat la reparcel·lació de les terres i l’assumpció del regadiu. Uns pagesos que, a més, han vist retallat dràsticament l’accés al crèdit i, per tant, tenen dificultats per fer la inversió requerida per assumir el regadiu: 3.100 euros per hectàrea en cas de reg a ple rendiment, 1.500 euros per hectàrea en cas de reg de suport.

Així les coses, les obres de la xarxa de regadius es van aturar a finals de 2012 i no es van reprendre fins que a l’estiu de 2013, quan es va establir un nou contracte de crèdit a tres bandes entre ASG, les entitats bancàries i la Generalitat, per tal de garantir els pagaments i el desenvolupament de les obres d’adjudicació durant els pròxims anys. Infraestructures.cat té previst que fins al 2017 s’anirà construint la xarxa de regadius fins a arribar a les 18.165 hectàrees de reg efectiu: una quarta part de les hectàrees previstes inicialment. El pressupost està garantit via crèdit sindicat fins a aquella data, i més enllà no hi ha des del Govern cap previsió ferma. A partir de llavors, serà la conjuntura econòmica i la possible resposta positiva dels regants les que faran que es continuï estenent el reg.

Bankia, el banc del Segarra-Garrigues

La construcció de les xarxes de regadiu del Segarra-Garrigues que depèn de la Generalitat és només una pota del projecte. L’altra és la construcció del canal principal, una autèntica autopista per on circularà l’aigua del Segre des de l’embassament de Rialb fins al que s’està fent a l’Albagés, i que és responsabilitat de l’Estat espanyol. La part que implica l’Estat és, de fet, la columna vertebral del canal, per bé que el cost de les obres és menor: 444,5 milions d’euros. El Govern espanyol ha tractat amb especial cura aquest projecte. Mentre que inversions com el doblament de l’N-II o la variant de l’N-260 a Gerri de la Sal han quedat a mig fer, la part estatal del Segarra-Garrigues ha rebut sens falta les aportacions anuals del projecte. Fins al febrer de 2014 ja s’hi han abocat 367,2 milions de la part estatal, s’han enllestit 41,5 quilòmetres dels 85 que té el canal i la resta, juntament amb l’embassament de l’Albagés, està en construcció.

La part estatal de l’obra es gestiona a través de l’empresa pública Canal Segarra Garrigues (Casega), creada el 2 de juliol de 1999 amb la finalitat de contractar, construir i explotar el canal principal. Dels 444,75 milions d’euros de la part estatal, un 50% són inversió directa de l’Estat, i, l’altre 50%, el posaran els regants un cop es vagin incorporant al canal. Aquests 223 milions d’euros dels regants, els ha anat avançant la Generalitat a través de l’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA). Els altres 223 milions de la part estatal, els ha finançat el Govern espanyol a través de dos crèdits sindicats per un grup de 19 entitats financeres liderat per Bankia (en el seu moment, Caja Madrid) i pel Banco Santander. Per a la part catalana de l’obra hi va intervenir un altre grup d’entitats, però amb Bankia també al davant, juntament amb Dexia Sabadell Banco Local, La Caixa, el BBVA i el Banc Sabadell. Bankia, per tant, és el gran banc que sosté financerament el Segarra-Garrigues.

Les constructores del canal, a la llista de Bárcenas

Dues anotacions en els fragments de la suposada comptabilitat secreta del PP que ha publicat el diari El País assenyalen cap a les terres de Ponent i, concretament, cap a empreses constructores que participen en les grans obres d’infraestructura de les terres de Lleida, entre les quals, el Segarra-Garrigues. Les dues anotacions corresponen a ingressos suposadament registrats per Luis Bárcenas el 2003. El primer, amb data 3 de maig, assenyala un ingrés de 30.000 euros realitzat per “Polo / Llorens”. Aquests noms coincideixen amb els de la constructora lleidatana Romero Polo i amb el cognom del diputat lleidatà del PP al Congrés José Ignacio Llorens. La segona anotació, del 6 de maig, indica un ingrés de 100.000 euros sota el concepte “Copisa / Sorigué”. Copisa, fins a un total de 200.000 euros durant l’any 2003.

Els al·ludits han negat qualsevol pagament. Fonts de Romero Polo afirmen que l’empresa “no té res a veure” amb el cas i que mai no ha fet cap pagament d’aquesta naturalesa. L’empresa subratlla que en el document publicat no apareix el seu nom (només hi surt “Polo / Llorens”). El diputat Llorens també se’n desmarca. El grup Sorigué indica que el 2003 estava associat a Copisa, però que no tenia el control de la direcció ni de les decisions que s’hi prenien. Tant Copisa, nascuda fa 50 anys amb les obres de Fecsa al Pirineu lleidatà, com Sorigué i Romero Polo es dediquen a l’obra civil i són presents en grans obres de Ponent.

Els suposats pagaments assenyalats en aquests documents es van efectuar el 2003. Aquell any no consta al BOE cap adjudicació del Segarra-Garrigues a aquestes empreses, tot i que sí que va ser l’any en què el Govern del PP va posar en marxa el projecte amb l’aprovació de l’informe d’impacte ambiental del canal principal i del pantà de l’Albagés, pas previ a la licitació de les obres. Però aquestes no es van poder fer llavors, sinó al cap d’un any i mig, el 2005, ja que els regants volien garanties sobre els avals per poder fer-hi la inversió de la part econòmica que els pertocava i en van bloquejar la tramitació.


David Marín Rubio (Barcelona, 1974)

Periodista. Treballa a la delegació de Lleida del diari El Punt Avui. Anteriorment va treballar a les edicions de Barcelona, del Penedès i del Maresme d’El Punt, al qual està vinculat des de l’any 1996. A la revista Presència ha publicat reportatges sobre el grup armat EPOCA, la postguerra a Bòsnia, i més recentment sobre urbanisme i la gestió de l’aigua a Catalunya. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i ha publicat els llibres Les lluites de cada dia. Històries de CCOO (edicions DAU), La Gran Via a Sant Martí, història d’una transformació (AAVV Sant Martí de Provençals / Ajuntament de Barcelona) i Mataró, els perfils de la ciutat (Grup El Punt).

.
Descarrega't
l'ANUARI MÈDIA.CAT 2014
 -.-

Concert anti - pedrera

Vista des del castell d'Escornalbou de la vall on volen fer la pedrera
Des de Xarxa sud continuem la lluita contra la macro - pedrera de 230.000 m2 d'extensió projectada a l'Argentera que amenaça valls encara verges, espais naturals que són autèntics racons de pau i connector biològic entre diferents espais protegits.

Concert dissabte 3 de maig a la plaça mestre Llorenç de l'Argentera amb el cantautor Gerard Sesé i el grup musical Divendres faves tendres organitzat per Defenterra (L'Argentera).

Ja fa més d'un any que es va iniciar la lluita administrativa i hem arribat al final: s'ha donat l'autorització per la pedrera. El darrer recurs és el contenciós administratiu que té un cost elevat i pel qual necessitem la teva ajuda. Per aquest motiu et covidem al concert organitzat per Defenterra el proper dissabte 3 de maig per tal de recollir fons. Passarem una bona estona i entre tots aconseguirem frenar la pedrera!

Font: Gepec

-.-