El segon tram de la nova línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) entra en servei aquesta primera setmana d’octubre
CatalunyaPlural.Cat 27/09/2014
El segon tram de la nova línia elèctrica de molt alta tensió (MAT)
entra en servei aquesta primera setmana d’octubre, però entendre la seva
conveniència continua sent tan opac com la factura de la llum que cada
ciutadà rep puntualment. El subministrament d’electricitat és un servei
públic bàsic, explotat per companyies privades que s’han convertit en
grans grups econòmics, sota una regulació governamental tan laxa com la
del Banc d’Espanya envers els bancs. Els estudis i debats sobre
l’impacte ambiental de la cicatriu oberta per la MAT damunt del
territori han durat setze anys, però els 44 km del seu estentori traçat
entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà) s’han
construït en un temps rècord de 18 mesos. Un total de 400 propietaris
han estat expropiats per donar pas a les monumentals torres metàl·liques
de 55 metres d’alt i 10 d’ample a la base.
El tram que ara entra en servei s’unirà als 86 km ja estrenats el 2010
entre Sentmenat (Vallès Occidental) i Bescanó. En canvi, els 60 km
restants entre l’Alt Empordà i Baixàs (al cantó francès de la frontera)
seran soterrats per satisfer les nombroses protestes que adduïen motius
paisatgístics, com si aquest tercer tram del paisatge fronterer tingués
més valor i consideració que l’aclaparador traçat aeri dels altres dos.
El primer va comptar amb un pressupost de 100 milions d’euros, el segon
66 milions i el tercer soterrat 700 milions (deu vegades més que si fos
aeri com els altres).
D’entrada els responsables van argumentar que la construcció de la MAT
era indispensable per assegurar el subministrament de Girona, la Costa
Brava i el tren AVE, com una servitud de la vida moderna. En realitat
respon a la directiva europea que obliga els països membres a estar
enllaçats en un mínim de 10% de la seva capacitat de consum, tot i que
la MAT només garantirà el 6% (fins ara era del 3% entre Espanya i
França).
El caràcter altament enrevessat de les explicacions públiques sobre la
gestió de la xarxa elèctrica, així com de la factura individual que rep
cada ciutadà, resulta inadmissible en una societat democràtica i reclama
la mateixa transparència que qualsevol altre sector estratègic. També
s’ha de reconèixer que l’opacitat de les companyies elèctriques concorda
escrupolosament amb la d’uns quants sectors estratègics més, dintre
d’una complexitat deliberada que vol encobrir les maniobres dels
oligopolis de facto.
-.-
