21 de nov. 2013

Puig afirma que una Catalunya independent tindria garantida l'autosuficiència energètica

El conseller d'Empresa defensa que n'hi hauria prou d'augmentar la producció de les centrals de cicle combinat per assegurar el subministrament.

Central eòlica de Trucafort, al costat de Torre de Fontaubella Foto: Àlex Tarroja

Rafa Julve
elPeriódico.cat 21/11/2013 

El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha assegurat aquest dijous al Parlament que una Catalunya independent "tindria autosuficiència energètica". A preguntes de la CUP, Puig ha manifestat que el sistema energètic català és "més eficient que l'espanyol" i s'ha mostrat convençut que "només augmentant la producció de les centrals de cicle combinat", aquesta autosuficiència estaria més que garantida.

Segons les dades facilitades pel conseller d'Empresa, el 32% del subministrament energètic de Catalunya procedeix de les centrals tèrmiques de cicle combinat; el 24%, de les nuclears; el 16% de les d'hidrocarburs i el 4%, de les de fuel-gas. "Per descomptat, no som autosuficients en gas i petroli --ha admès--, però tampoc ho són molts altres països".

Malgrat insistir en l'autosuficiència energètica de Catalunya, Puig ha defensat la interconnexió elèctrica amb França a través de la MAT com una operació positiva i que segueix les indicacions de la Unió Europea de tenir aquest tipus de connexions amb altres zones per garantir el subministrament.

-.-

Apunt

(Pel que es veu l'honorable conseller s'oblida de les energies renovables i dels més de 700 molins plantats a les contrades de Tarragona per tal de produir energia eòlica).

20 de nov. 2013

El Govern s'oposa a la línia d'alta tensió Escatrón-La Secuita perquè 'no té cap utilitat'

La línia Escatrón-La Secuita qualificada de «desfavorable» per la Generalitat

El conseller Felip Puig ho anunciat després d'una pregunta del diputat reusenc Carles Pellicer sobre la «utilitat real» d'aquest línia d'alta tensió que ha de travessar el Camp de Tarragona

Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació, avui al Parlament Foto: Parlament.cat

Aquest matí al Parlament de Catalunya el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, ha contestat a una pregunta de Carles Pellicer, diputat per Tarragona, sobre la «utilitat real» de la línia d'alta tensió de 400Kv Escatrón-La Secuita, assegurant que la Generalitat havia fet un informe sobre la línia i l’ha acabat qualificant de «desfavorable». Segons el conseller Puig, «la nostra filosofia en polítiques energètiques i infraestructures és només aquella que tingui una clara justificació econòmica i social», i ha afegit que aquest projecte «pot tenir un impacte innecessari sobre el medi i un cost innecessari que han d’acabar pagant famílies i empreses».  

Aquest projecte que afecta 26 municipis amb més de 100km de distància «ha generat un debat intens i una gran preocupació» al territori. El diputat reusenc ha concretat que aquest projecte elaborat a l’any 2008 afectaria a les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Tarragonès. Pellicer ha assegurat que aquesta infraestructura «és innecessària tenint en compte que el govern espanyol la va projectar per donar sortida a la producció energètica de parcs eòlics que no s’han construït». En acabar la sessió de control, Pellicer ha concretat que aquest projecte «no ha tingut en compte el posicionament del territori i s’ha fet d’esquena a les comarques afectades».

El també alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha mostrat la seva oposició al projecte i ha recordat «encara té menys sentit» perquè «les actuals condicions de la retribució d’energies renovables són inexistents, de manera que dificulten la viabilitat econòmica d’aquest sector i la instal·lació d’aquests parcs eòlics». 

-.-

El Govern s'oposa a la línia d'alta tensió Escatrón-La Secuita perquè 'no té cap utilitat'
Puig culpa a "l'erratica planificació" de l'Estat i el seu "marc regulatori" de l'informe "desfavorable" de l'executiu al projecte de REE. Llegir-ne més ... ReusDigital 

El Govern rechaza la línea de alta tensión Escatrón-La Secuita que impulsa el Estado
El conseller de Empresa y Empleo de la Generalitat, Felip Puig, ha lamentado que el Gobierno central tiene un "comportamiento errático" en el ámbito de la energía. Llegir-ne més ... Diari de Tarragona

-.-  

19 de nov. 2013

Mig milió d'euros de multa a Repsol per vessar 6.000 tones de nafta

La fuita es va produir l'octubre de 2012 i va afectar als aqüífers de la Baix Francolí

Imatge del cómplex de Repsol a Tarragona Foto: TarragonaDiari.cat
TarragonaDiari.Cat
19/11/2013

El Govern ha aprovat aquest dimarts la imposició d'una sanció de 500.000 euros a Repsol pel vessament de 6.000 tones de nafta (derivat del petroli) en una canonada soterrada de la seva planta dins el terme municipal de la Pobla de Mafumet, a la comarca del Tarragonès.

El vessament es va produir l'octubre de l'any passat i va afectar els aqüífers de la zona —al·luvial del Baix Francolí i plioquaternari del Camp de Tarragona—. Per tant, segons apunta l'Executiu, la sanció va encaminada a poder restituir el medi en les seves condicions prèvies al vessament.

D'aquesta manera es desestima el recurs interposat per l'empresa química davant del Govern català el juliol passat.

-.-

17 de nov. 2013

Adéu al monocultiu energètic

EL REPTE Buscar l'equilibri econòmic més enllà de la indústria, i apostar pel turisme i l'agricultura EL PROBLEMA La concentració de centrals energètiques i d'indústries ha conduït el territori al monocultiu



Alba Om
Ara.Cat 17/11/2013

El riu Ebre vertebra la comarca de nord a sud i ho és tot: punt de trobada i alhora frontera, eina indispensable per a la indústria i, en menor mesura, atractiu turístic. Per als riberencs el seu gran repte és dir adéu al monocultiu energètic i industrial que domina el territori. Per analitzar-ho l'Ara TV ha convidat Joan Piñol, alcalde de Móra d'Ebre; Joan Sabanza, director de la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE); Jaume Masip, president de l'Associació Cultural La Cana i treballador d'Ercros, i Marc Piñol, gerent del Grup Fruiter de Benissanet. 

La Ribera d'Ebre té dues centrals nuclears i una hidroelèctrica, i és una de les zones de desenvolupament prioritari de parcs eòlics. El sector industrial, i bàsicament la generació d'energia, representen el 76% del PIB comarcal. Segons l'Instituto Nacional de Estadística, la Ribera d'Ebre té el producte interior brut per càpita més alt de Catalunya, 65.100 € per habitant, més del doble que la mitjana catalana, que és de 27.000 €. Els mateixos riberencs identifiquen aquesta gran dependència del sector industrial com un perill. Joan Piñol, alcalde de Móra d'Ebre, alerta: "Bona part d'aquest 76% del PIB es queda a Madrid. Per tant, hi ha distorsió sobre el potencial econòmic que tenim realment". 

L'any 2010 la Ribera d'Ebre es va declarar comarca energètica amb la voluntat de convertir-se en un pol energètic a nivell de producció, recerca i formació. Joan Sabanza, director de la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya, discrepa que sigui un perill i recorda que "la indústria és qui crea més llocs de treball estables", i afegeix que s'ha de saber treure profit de l'especialització del territori, convertint-la en oportunitat. La MADE treballa per aconseguir a principis del 2014 una rebaixa en el preu per quilowatt hora per a les indústries que s'instal·lin a la Ribera d'Ebre, i alhora per canviar la imatge negativa que envolta la producció d'energia. 

Crònica d'una mort anunciada  

El poble de Flix té avui 3.961 habitants, lluny dels 5.600 que havia tingut quan l'empresa electroquímica Ercros estava en ple rendiment i donava feina a més de 1.600 treballadors. L'empresa, de capital alemany, va apostar per fer-hi dissolvents, "un error estratègic", segons Jaume Masip, treballador d'Ercros, perquè una normativa europea que entrarà en vigor el 2018 prohibeix la utilització de mercuri per produir clor, el sistema que utilitza Ercros. 

La fàbrica està condemnada. "Tant de bo arribi al 2018", diu Masip, que explica que es va acollir voluntàriament a la jubilació anticipada per reduir l'ERO que afecta l'empresa. De les diverses reduccions de plantilla que ha anat fent l'empresa, l'última afecta 75 treballadors dels 200 actuals, i avui encara en queden 12 pendents de marxar. "Durant molts anys ens hem cregut que Flix era un poble industrial, però estàvem equivocats. Érem un poble amb una indústria", diu Masip, que encara hi treballa. Flix manté l'esperança de trobar una alternativa que permeti retenir la població. 

Nous mercats

El futur ideal de la Ribera d'Ebre és un equilibri entre els diversos sectors econòmics. "Tenim el riu, que hem de saber explotar a nivell turístic, i tenim aigua per regar els camps", diu l'alcalde de Móra d'Ebre. La navegació fluvial del riu Ebre és una bona manera de vendre el territori, expliquen els riberencs: "Quan portem algú de fora a navegar pel riu, a visitar el castell de Miravet i els convidem a menjar una clotxa -plat de pagès típic de la zona- queden meravellats". Però denuncien que encara hi falten infraestructures turístiques que permetin acabar de tancar el cercle: "Ens falten places hoteleres". Jaume Masip explica que fa uns deu anys que la comarca ha entès que ha de diversificar la seva economia i apostar pel turisme: "El capital privat és qui s'ha de creure de veritat que aquesta és una oportunitat per a nosaltres".  

L'agricultura ja és un mercat existent al territori i que en alguns pobles com la Palma d'Ebre ocupa el 50% de la població. Per Marc Piñol, gerent del Grup Fruiter de Benissanet -el més important de la província de Tarragona de fruita dolça-, el repte és mantenir l'agricultura i la qualitat que proporcionen el clima i l'aigua del riu Ebre. El Grup Fruiter produeix 8 milions de quilos de fruita dolça i n'exporta el 75% a mercats estrangers, entre els quals Rússia i Europa. 

Piñol reivindica la poca visibilitat que té la producció de vinya del territori: "Queda amagada al costat de les DO veïnes del Priorat i la Terra Alta, les dues molt fortes". Volen aconseguir que el bon veïnatge sigui un reclam de vendes i visites.  

Caràcter i cultura 

L'associacionisme és elevat a la comarca i en molts casos "motivat per l'estabilitat que han donat les indústries", explica el president de l'Associació Cultural La Cana. El patrimoni històric és un gran valor afegit de la Ribera d'Ebre. Ahir mateix a Flix s'hi van celebrar els actes de commemoració del 75è aniversari de la Batalla de l'Ebre. Els refugis antiaeris i les restes de la línia del front són atractius turístics exclusius de la comarca: "Hem de saber aprofitar el nostre patrimoni històric". 

Els riberencs creuen que l'equilibri de la comarca s'aconseguirà si es planifica pensant en gran: "Ens agradaria dir que vivim en una ciutat que es diu la Ribera d'Ebre, que té 23.867 habitants, repartits en 14 barris".

Allunyar-se dels localismes és la recepta que dóna el mateix alcalde de la capital de comarca: "Volem ser el motor de les Terres de l'Ebre".

-.-

La línia MAT. El territori malmès i el Terme de la Selva en dansa



Font: http://laselvadelcamp.socialistes.cat

-.-