Article Directa “El govern del PP autoritza nous trams de la MAT “
ENERGIA // LES PLATAFORMES CONTRÀRIES SOSTENEN QUE, AMB L’EXCEDENT ENERGÈTIC ACTUAL, LA MAT NOMÉS SERVIRÀ PERQUÈ REE FACI NEGOCI
Edurne Bagué @nunne344
El govern de Mariano Rajoy ha aprofitat l’estiu per autoritzar Red Eléctrica de España (REE) a fer noves estacions elèctriques de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) i modificar el recorregut d’alguns dels trams inclosos a la MAT que vol unir el municipi vallesà de Sentmenat amb Baixàs, al Rosselló. Segons la informació publicada al Butlletí Oficial de l’Estat durant el juliol i l’agost, la Direcció General de Política Energètica i Mines ha autoritzat i declarat d’utilitat pública l’estació de Riudarenes i el tram fins a Santa Coloma de Farners i ha decidit modificar el recorregut de la línia que haurà de transportar l’energia de Bescanó a Santa Llogaia. No és la primera vegada que es canvien els traçats fruit de les pressions d’alcaldes o regidors que es veien afectats pel pas de la línia. L’anunci ha servit perquè es reactivin les plataformes d’oposició a la MAT a diversos punts del territori, ja que consideren que la línia és una infraestructura innecessària i està pensada “perquè alguns facin negoci”, com diuen Xavier Amat i Pasqual Aguilar, membres de No a la MAT La Selva, que asseguren que es pagarà “un preu molt car per a la salut de les persones”.
El govern de Mariano Rajoy ha aprofitat l’estiu per autoritzar Red Eléctrica de España (REE) a fer noves estacions elèctriques de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) i modificar el recorregut d’alguns dels trams inclosos a la MAT que vol unir el municipi vallesà de Sentmenat amb Baixàs, al Rosselló. Segons la informació publicada al Butlletí Oficial de l’Estat durant el juliol i l’agost, la Direcció General de Política Energètica i Mines ha autoritzat i declarat d’utilitat pública l’estació de Riudarenes i el tram fins a Santa Coloma de Farners i ha decidit modificar el recorregut de la línia que haurà de transportar l’energia de Bescanó a Santa Llogaia. No és la primera vegada que es canvien els traçats fruit de les pressions d’alcaldes o regidors que es veien afectats pel pas de la línia. L’anunci ha servit perquè es reactivin les plataformes d’oposició a la MAT a diversos punts del territori, ja que consideren que la línia és una infraestructura innecessària i està pensada “perquè alguns facin negoci”, com diuen Xavier Amat i Pasqual Aguilar, membres de No a la MAT La Selva, que asseguren que es pagarà “un preu molt car per a la salut de les persones”.
Les plataformes d’oposició consideren que la MAT és una infraestructura innecessària
COSITS PER L’ALTA TENSIÓ
La línia de Molt Alta Tensió és un únic
projecte, però s’està tramitant a través de projectes territorials
diferenciats administrativament i ha crescut en fases successives. El
tram que ens ocupa té el seu origen a la cimera europea d’Essen de 1994,
on es va signar l’acord de subministrament d’electricitat
francoespanyol, en el marc de la creació d’un mercat intern
d’electricitat sorgit arran d’una directiva europea. Tot i així, el
procés no es va accelerar fins l’any 2000, quan -durant la cimera de
Lisboa- el Consell Europeu va demanar-ne l’agilització i es van
construir les línies transfrontereres. A principis dels 2000, els
sectors partidaris de la MAT argumentaven que era necessària per
augmentar els marges d’electricitat que es traspassaven fronteres enllà.
Les estimacions de REE asseguraven que, amb la construcció de la nova
línia de doble circuit i de 400 quilovolts, es passaria del 3 al 6%
d’excedent, fet que aproximaria les xifres espanyoles a les recomanades
per la Unió Europea, que situa el percentatge en el 10%, una xifra ja
assolida a Catalunya. Arribada la crisi i amb la gran davallada del
consum industrial pel tancament d’empreses, les integrants de No a la
MAT asseguren que l’excedent “arriba a ser el doble del que es consumeix
i assenyalen que l’objectiu de fer la MAT és només “exportar l’excedent
de potència instal·lada a l’Estat espanyol a França i a Itàlia”. Només
entre 2011 i 2012, segons dades de REE, el saldo net exportador va
créixer un 87,7%. Si s’acaba completant, la línia de 400 kv en
construcció -subvencionada per la Unió Europea amb 150 milions d’euros-
s’afegiria a les línies d’igual potència que ja comuniquen els estats
espanyol i francès per Irun al País Basc i pel coll d’Ares al Ripollès.
Seria, doncs, la segona a les comarques gironines i la novena a
Catalunya. Les set restants es troben al Camp i a les Terres de l’Ebre:
cinc de 400kv procedeixen de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs i
dues de 220kv de Riba-roja d’Ebre i Els Aubals.
Les integrants de No a la MAT asseguren que l’actual excedent energètic “arriba a ser el doble del que es consumeix”
UN PROJECTE DE NECESSITAT?
Així doncs, la nova línia de la MAT és un projecte necessari? El govern espanyol continua esgrimint els mateixos arguments que abans. A les resolucions, afirmen que la nova línia de MAT ha de “permetre el subministrament del tren d’alta velocitat al tram Barcelona-França (malgrat que el TAV ja funciona amb potència de 220kv) i assegurar els sistemes elèctrics menors de la zona sud de les comarques gironines” per donar resposta a l’activitat turística de la Costa Brava. L’altre argument és que cal evacuar l’energia eòlica produïda al Camp i a les Terres de l’Ebre. Les veus detractores rebaten que l’energia de procedència eòlica està molt per sota de la capacitat de transport de la línia i que, amb la reforma del mercat elèctric aprovada aquest estiu, queda compromès el seu creixement. Per Lucía Aguilar, veïna de Canet d’Adri, un dels municipis afectats, “l’intent de justificació de la MAT per un suposat dèficit energètic a la província de Girona és fals, ja que ens abastim per una línia de 220kV (Vic-Juià) i el consum energètic està en clar descens des de l’any 2007. No s’ha pensat en alternatives, com l’autoabastiment o la microproducció energètica, cosa que provocaria el trencament del lobby energètic”. Per això, la gent de les plataformes opositores gironines defensa que no cal augmentar la capacitat elèctrica i “menys amb una capacitat tan monstruosa com la que ofereix la MAT”. Pasqual Aguilar, de No a la MAT La Selva, recorda que REE és una empresa privada -privatitzada- que es beneficiarà d’unes infraestructures fetes amb fons públics i assenyala la presència de fons d’inversió anglesos, nord-americans i francesos al seu consell d’administració. Per Aguilar, l’objectiu de la MAT és la lliure circulació d’energia per vendre-la als països veïns, França i el Marroc. Això explicaria la importància que el govern està donant a la construcció del traçat del tram que uneix l’Estat espanyol amb el francès i el fet que deixi en segon pla les subestacions que s’encarregarien de redistribuir l’energia pel territori.
Així doncs, la nova línia de la MAT és un projecte necessari? El govern espanyol continua esgrimint els mateixos arguments que abans. A les resolucions, afirmen que la nova línia de MAT ha de “permetre el subministrament del tren d’alta velocitat al tram Barcelona-França (malgrat que el TAV ja funciona amb potència de 220kv) i assegurar els sistemes elèctrics menors de la zona sud de les comarques gironines” per donar resposta a l’activitat turística de la Costa Brava. L’altre argument és que cal evacuar l’energia eòlica produïda al Camp i a les Terres de l’Ebre. Les veus detractores rebaten que l’energia de procedència eòlica està molt per sota de la capacitat de transport de la línia i que, amb la reforma del mercat elèctric aprovada aquest estiu, queda compromès el seu creixement. Per Lucía Aguilar, veïna de Canet d’Adri, un dels municipis afectats, “l’intent de justificació de la MAT per un suposat dèficit energètic a la província de Girona és fals, ja que ens abastim per una línia de 220kV (Vic-Juià) i el consum energètic està en clar descens des de l’any 2007. No s’ha pensat en alternatives, com l’autoabastiment o la microproducció energètica, cosa que provocaria el trencament del lobby energètic”. Per això, la gent de les plataformes opositores gironines defensa que no cal augmentar la capacitat elèctrica i “menys amb una capacitat tan monstruosa com la que ofereix la MAT”. Pasqual Aguilar, de No a la MAT La Selva, recorda que REE és una empresa privada -privatitzada- que es beneficiarà d’unes infraestructures fetes amb fons públics i assenyala la presència de fons d’inversió anglesos, nord-americans i francesos al seu consell d’administració. Per Aguilar, l’objectiu de la MAT és la lliure circulació d’energia per vendre-la als països veïns, França i el Marroc. Això explicaria la importància que el govern està donant a la construcció del traçat del tram que uneix l’Estat espanyol amb el francès i el fet que deixi en segon pla les subestacions que s’encarregarien de redistribuir l’energia pel territori.
VÍCTIMES D’UN MODEL OBSOLET
Les plataformes i els col·lectius contraris
parlen de la MAT com un dels últims testimonis d’un sistema econòmic i
energètic que consideren “obsolet i suïcida (…) fet a mida de les
multinacionals del sector elèctric, que ha contemplat com a única
possibilitat la utilització de grans infraestructures, tant de generació
com de transport, en detriment de la generació distribuïda, que
constitueix l’alternativa d’un model sostenible”. Per No a la MAT
Girona, “qualsevol interconnexió que travessi els Pirineus suposarà
l’endarreriment de l’aplicació de programes d’eficiència i estalvi i de
la implantació de les energies renovables”. La infraestructura, a més,
és vista amb mals ulls perquè comporta un seguit de perjudicis al
territori que l’aculli. Objectivament, incrementa el risc d’incendis i
provoca, necessàriament, la tala de molts arbres per plantar les torres o
per construir les pistes forestals per accedir-hi. Tot i així, les
detractores creuen que els perjudicis van més enllà i temen que
disminueixi el valor patrimonial dels béns immobles o les finques i que
l’impacte ambiental paisatgístic afecti l’hostaleria i el turisme rural.
Pel que fa a la salut, assenyalen la contaminació acústica, l’emissió
de CO2 i el camp electromagnètic com els principals temors. De fet, la
proximitat de camps electromagnètics d’aquestes dimensions augmenten el
risc de patir alzheimer, leucèmia infantil, tumors cerebrals, problemes
respiratoris, mals de cap i insomni en humans i malformacions de fetus i
avortaments en animals. Malgrat les possibles conseqüències, el procés
d’implantació s’ha fet sense cap consulta pública ni espai de
participació ciutadana, motiu pel qual els municipis afectats titllen el
procés d’antidemocràtic. El posicionament dels governs espanyol i
català, diuen, “és el de l’oligopoli elèctric espanyol. No hi ha cap
mena d’esquerda entre ambdós, només cal recordar les connexions entre
les elèctriques i els governs de torn”. Durant les legislatures del
govern tripartit, els municipis opositors van crear l’Associació de
Municipis MAT (AMMAT). Però, amb l’arribada d’Artur Mas a la presidència
de la Generalitat, el Nadal de 2010, CiU va desmobilitzar les seves
bases i alcaldes convergents i molts municipis van acceptar el pas de la
línia pel terme municipal a canvi d’una compensació econòmica abonada
per REE. En l’actualitat, alguns municipis del Camp i de les Terres de
l’Ebre estan recuperant l’oposició institucional. També a Santa Coloma
de Farners, l’equip de govern prepara un recurs d’alçada contra la
resolució del govern espanyol.
LA LLUITA PER UNA NOVA CULTURA ENERGÈTICA
La revolta contra la macroinfraestructura s’estén del Camp a la Selva i de la Franja a les terres gironines .
Els grups contraris a la MAT treballen per coordinar un espai de lluita unitari.
E. B. Or@nunne344
Si bé la principal plataforma opositora al
projecte és la plataforma No a la MAT, que fa prop de deu anys que
articula la lluita, l’extensió de les línies i el traçat ha fet
multiplicar el nombre de plataformes. La Plataforma No a la MAT compta
amb nodes a diverses poblacions afectades de la Selva, el Camp i la
Franja. Al Camp, hi trobem la Plataforma en Defensa del Priorat, la
plataforma ambientalista Xarxa Sud i l’Esquerra Independentista del
Camp, d’on han sorgit les assemblees locals de la Selva, la Secuita, el
Moster o Villalonga del Camp. No obstant això, actualment, on n’hi ha
més és a la zona afectada per la línia Sentmenat-Baixàs: el grup
d’Afectats del Llémena al Revardit per la MAT (ALARMAT), l’Associació
d’Afectats de Palol, Riudellots i la Mota contra la MAT (APRIMMAT) i
Torres més altes han caigut, que agrupa activistes de Mas Castelló i
Orriols i que va tirar endavant l’acampada de resistència contra la MAT a
Viladesens. Fins ara fragmentats i actualment treballant per coordinar
un espai de lluita unitari, els col.lectius no només s’oposen a la MAT i
al model que la justifica, sinó que proposen una transició cap a un nou
model energètic “més sostenible i menys agressiu pel medi, on es
produeixi i es distribueixi en xarxes de proximitat i es promogui l’ús
d’energies alternatives i renovables”. Defensen que cal engegar un pla
energètic que planifiqui una producció basada en la demanda i posi fi a
l’actual malbaratament energètic. Els seus eixos fonamentals serien
l’estalvi, l’eficiència energètica i la generació distribuïda amb
energies netes i renovables. D’aquesta manera, es podria assolir un
sistema energètic sostenible basat en una nova cultura de l’energia que
sigui eficaç econòmicament, equitativa socialment, sana ecològicament i
acceptable culturalment; un sistema totalment lliure del perill que
suposa l’energia nuclear i la dependència actual respecte als
combustibles fòssils. “Només un sistema energètic d’aquestes
característiques serà capaç de fer que Catalunya sigui independent de
les energies brutes i permetrà aprofitar els béns comuns energètics amb
tecnologies netes i al servei de les comunitats”, expliquen les
impulsores del pla. El grup Torres més altes han caigut va tirar
endavant l’acampada de resistència contra la MAT a Viladesens.
La proposta alternativa va més enllà i ja
s’ha començat a treballar a indrets com Riudarenes o Santa Coloma de
Farners, on s’ha iniciat una campanya informativa perquè les usuàries
del mercat elèctric es canviïn de companyia com a mesura de pressió.
També volen fer una consulta per poder exercir el dret de decidir sobre
la MAT, recollit al Conveni Internacional d’Arhus, que fa referència a
l’accés a la informació, la participació del públic i l’accés a la
justícia en temes de medi ambient i, concretament, en esteses
elèctriques de 220 kV o més.
REE és una empresa privada -privatitzada- que es beneficiarà d’unes infraestructures fetes amb fons públics
Font: No a la Mat Girona
-.-
